En el balanç del primer any de mandat de la presidenta Dilma Rousseff, l’element més significatiu va ser la continuïtat de gran part de les polítiques seguides pel seu antecessor, Lula da Silva. No obstant això, Rousseff va posar més accent a promoure polítiques per a refermar la competitivitat econòmica i va dedicar més recursos a impulsar l’avenç tecnològic. Un altre aspecte diferenciat destacable va ser la creació d’una Comissió de la Veritat, que es dedicarà a investigar les violacions dels drets humans durant l’època dels governs militars i recuperar la memòria dels anys de la dictadura. Per a endegar les seves polítiques, la presidenta va aconseguir aplegar un ampli suport parlamentari entre els diputats i senadors, gràcies a la coalició del Partit dels Treballadors (PT) amb el Partit del Moviment Democràtic Brasiler (PMDB). Però aquest suport sovint va tenir seqüeles per les condicions del sistema polític de clienteles que impera al Brasil, i per això una altra vegada va planar sobre el Govern l’ombra de la corrupció. De tota manera, Dilma Rousseff va decidir fer front a aquesta plaga i no va dubtar a fer caure aquelles persones implicades en aquestes pràctiques, incloent-hi alguns ministres del seu Govern.
Quant a l’economia, en un context internacional en el qual encara perdurava la volatilitat i el desordre econòmic, el Govern va aplicar una política d’ajustament intern per a evitar les conseqüències d’un excessiu escalfament en l’economia brasilera. Els anys anteriors, el Brasil havia aplicat unes polítiques anticícliques per a evitar el contagi de la crisi internacional, consistents en una expansió de la despesa pública, que van fomentar el consum intern i també el creixement del crèdit privat. A la vegada, hi va haver més despesa per motius de les eleccions generals del 2010, i amb tot plegat la inflació es va descontrolar. Per això, aquest any es van retirar alguns estímuls fiscals i es van reduir els pressupostos de l’Estat, amb el resultat d’un creixement inferior del PIB, al voltant del 4%. De tota manera, els fonaments d’aquest creixement són més sòlids que en el passat, perquè en bona part se sustenten en l’augment de la inversió per a la producció de béns de capital. Un altre component important de l’augment del PIB va ser la construcció civil per al Campionat Mundial de futbol (2014) i els Jocs Olímpics (2016).
Finalment, el bon comportament dels preus internacionals dels productes bàsics va permetre un increment significatiu de les exportacions. En aquestes condicions de creixement estable, el Brasil va ser un objectiu de destí important entre els inversors internacionals, que van aportar força capital tant per als sectors productius com per a la compra de bons del tresor. Així, es va experimentar un augment molt notable del deute extern, però les autoritats consideren que la proporció d’aquest deute per comparació al PIB encara està en els límits raonables.
En la política exterior, Rousseff va decidir aplicar un perfil menys activista que Lula, com es va demostrar amb l’allunyament respecte a l’Iran. De tota manera, el Brasil va mantenir intenses relacions amb els seus veïns, amb visites d’estat a l’Argentina, el Perú, l’Uruguai i Veneçuela. Al març, Barack Obama va fer una visita oficial al Brasil, on, a més de signar-se dos acords de cooperació (sobre tecnologia espacial i biocombustibles), es va analitzar la situació internacional i es van intercanviar punts de vista entre ambdós governs. A l’abril, Dilma Rousseff va visitar oficialment la Xina, on va signar diferents acords econòmics, i va assistir a la tercera cimera del grup de països emergents BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica), en què es va demanar una major participació d’aquests països en les institucions de govern global, concretament en el Consell de Seguretat de l’ONU i en el Fons Monetari Internacional. Finalment, a l’octubre es va celebrar la cinquena cimera entre el Brasil i la Unió Europea, on es va tractar la crisi financera europea i també es van intercanviar posicions per a la reunió del G-20 a França.
En l’àmbit social, al principi d’any es van produir unes fortes inundacions a l’estat de Rio de Janeiro, que van provocar més de mil morts i una gran quantitat de pèrdues materials.