El balanç del segon any de mandat de la presidenta Rousseff va mostrar uns resultats ambivalents, amb una efectivitat limitada en la modernització del sector públic i de l'Administració, mentre que van ser més evidents els fruits obtinguts amb els impulsos a la iniciativa privada. D'aquesta manera, es va refermar la capacitat gerencial de Dilma Rousseff i el caràcter imprès a la seva acció de govern, orientada a promoure polítiques per a potenciar la competitivitat econòmica i a dedicar més recursos a impulsar l'avenç tecnològic. Respecte a la voluntat de millora en la qualitat de la política pública, la presidenta Rousseff va continuar molt compromesa en la batalla contra la corrupció, que també va afectar els membres del seu propi partit. Alguns dels anteriors dirigents del Partit dels Treballadors (PT), entre els quals hi ha José Dirceu i José Genoino, que van tenir importants càrrecs de govern en l'època de Luiz Inácio da Silva, van ser jutjats i condemnats per comprar els vots dels representants d'altres partits per donar suport a algunes polítiques del Govern de Lula.
Un altre punt que cal ressaltar de l'agenda política van ser les eleccions municipals celebrades a l'octubre, que van suposar un test per a detectar els moviments en les correlacions de forces entre els partits polítics i, a la vegada, una prova sobre l'efecte de les implicacions de les recents condemnes per corrupció. Els resultats van mostrar un reforçament del PT, que, a més, va guanyar l'alcaldia de la principal ciutat del país, São Paulo, considerada un baluard inexpugnable del seu gran rival, el Partit de la Socialdemocràcia Brasilera (PSDB) de José Serra i Fernando Henrique Cardoso. Cal dir, però, que els analistes van considerar molt més important per al triomf del PT la implicació de Lula en la campanya que el paper que va fer la presidenta Rousseff.
L'economia brasilera va mostrar símptomes de debilitament, amb un estancament en el creixement del PIB, que es va situar al voltant de l'1,5%, i un augment de la inflació per sobre de les previsions del 4,5%, tot i que no es van superar els dos punts de marge crític, segons s'havia considerat en els càlculs del Govern. La situació es podia haver complicat més si el Govern brasiler no hagués reaccionat davant la volatilitat de les perspectives internacionals, i en especial de la crisi a Europa, que és un dels principals mercats per al Brasil i a la vegada font de captació d'inversions. A mesura que avançava l'any i s'anava confirmant la feblesa econòmica internacional, el Govern de Dilma Rousseff va decidir aplicar estímuls interns per a recuperar el consum i de pas afavorir la producció. Els més importants van ser l'acceleració dels plans de les obres públiques, l'abaratiment dels crèdits per a la compra de vehicles i equipaments, i la reducció dels tipus d'interès per a animar la inversió i el consum intern. Altres mesures de caràcter extern, com la devaluació de la moneda i les restriccions a les importacions, van ajudar a mantenir els equilibris de la balança comercial, però, en canvi, van complicar les relacions amb els seus veïns, ja que aquests són importants proveïdors del Brasil i a la vegada les seves economies depenen força del seu mercat. Aquestes tensions es van posar de manifest en les dues reunions anuals dels caps d'Estat dels membres de Mercosur.
En política exterior, la presidenta Rousseff va participar en una àmplia varietat de reunions de caràcter multilateral, en funció de l'agenda d'un país que cada cop actua més com a global player, en què aprofita en cada cas l'ocasió per a mantenir trobades bilaterals amb presidents o primers ministres d'altres països amb els quals el Brasil té un interès especial (entre els quals cal esmentar Wen Jiabao, Putin, Merkel, Hollande, Calderón, Monti o Rajoy). Entre aquestes cimeres internacionals, destaquen la reunió dels països BRIC del mes de març a l'Índia, la Cimera de les Amèriques del mes d'abril a Colòmbia, la reunió del G-20 del mes de juny a Mèxic o la III Cimera entre els Països Àrabs i els de l'Amèrica del Sud, celebrada a l'octubre a Lima. El Brasil també va ser l'amfitrió, al juny, de la Cimera de les Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible (anomenada Rio+20), en què van participar mandataris de 193 països. Per altra banda, en l'agenda de la presidenta Rousseff també van destacar tres viatges internacionals molt especials per als interessos polítics i econòmics brasilers. El primer va ser la visita a Alemanya, al març, on es va entrevistar amb Angela Merkel i va participar en una fira tecnològica internacional a Hannover. Després, a l'abril, va anar als Estats Units a fi de reforçar les relacions bilaterals amb l'administració de Barack Obama, i també va visitar el MIT a Massachusetts. Finalment, al juliol, va visitar la Gran Bretanya, coincidint amb la celebració dels Jocs Olímpics de Londres 2012, per intercanviar experiències amb el Govern de Cameron de cara a la propera Olimpíada a Rio de Janeiro el 2016.