La proximitat de les eleccions generals de l’any 2014 va agitar l’agenda política, i per aquest motiu tots els actors en els diferents nivells de govern (federal i estatal) es van moure per preparar un balanç el més satisfactori possible per convèncer la ciutadania, mentre que els grups opositors apujaven el to de les crítiques en els seus discursos. Així, encara que el procés electoral no estava oficialment obert, els partits polítics i els líders més destacats ja van començar a preparar les eleccions. Un dels més actius va ser el partit governant, el Partit dels Treballadors, i Dilma Rousseff va encarar la recta final del seu mandat presidencial amb un reconeixement públic que li permetria assegurar-se la reelecció. Però a partir de la meitat de l’any, Rousseff va patir una forta davallada en els índexs d’opinió, coincidint amb la proliferació d’un seguit de manifestacions populars a les principals ciutats del Brasil, que mostraven el descontentament de les classes mitjanes i de les classes populars emergents envers les polítiques socials del Govern federal, així com també les d’alguns governs estatals i locals. En la majoria dels casos el denominador comú de la protesta va ser la pujada dels preus d’alguns serveis públics, com el transport, a la vegada que la població es queixava d’un deteriorament d’aquests serveis. Aquestes protestes van tenir un especial ressò internacional al juny, quan van coincidir amb la celebració de la Copa Confederacions de futbol a Rio de Janeiro. Malgrat les davallades en la popularitat de Dilma Rousseff, els candidats opositors no van aconseguir en cap moment de l’any superar-la en les enquestes.
Després de l’estancament de l’any anterior, al llarg del 2013 l’economia brasilera va anar recuperant lentament el vigor del començament de la dècada. La taxa de creixement del PIB va ser moderada, al voltant del 2,5%, mentre que la inflació va superar lleugerament el 6%, un nivell encara força elevat i que el Govern va considerar molt preocupant. Per aquest motiu, el Govern va haver de fer grans equilibris per a acomodar una política d’estímuls necessària per a reforçar el creixement de la inversió i del consum, tots dos considerats motors importants de la recuperació econòmica, però sense perdre de vista el control de la inflació mitjançant l’elevació dels tipus d’interès, que es van situar a prop del 10%. Un altre motor de la recuperació va ser l’augment de la producció agrícola i ramadera –especialment la soja, que va aconseguir novament una collita rècord–, mentre que la indústria transformadora i la mineria van seguir estancades un any més. Pel que fa a les exportacions, va destacar la caiguda de les vendes als EUA i a Europa, dos mercats que en conjunt representen un terç de les vendes exteriors del Brasil, una davallada que no es va poder compensar amb el manteniment del comerç amb altres països clients, especialment la Xina. El resultat va ser que el dèficit per compte corrent va superar el 3% del PIB brasiler. Respecte a les inversions estrangeres, el Brasil va continuar liderant la captació d’inversions internacionals entre el conjunt dels països llatinoamericans, però el resultat del 2013 va ser gairebé un 10% inferior al de l’any anterior.
En política exterior, es van complicar les relacions amb els Estats Units quan es va descobrir que l’Agència Nacional de Seguretat nord-americana (NSA) havia espiat durant anys el Govern brasiler i moltes empreses d’aquest país. També es va saber que altres governs, el Canadà, el Regne Unit, Austràlia i Nova Zelanda, entre d’altres, així com empreses d’aquests països, van tenir accés a les dades de l’NSA, i per aquest motiu el Govern brasiler va decidir promulgar una legislació més estricta per controlar la difusió de dades dels usuaris brasilers per internet, a la vegada que es va ajornar una visita oficial ja concertada amb el Govern nord-americà. Respecte a Europa, la presidenta Rousseff va participar al gener en la cimera ALC-UE de Santiago de Xile, i al març va anar a Roma per a la cerimònia de proclamació del nou papa Francesc, mentre que al juliol el pontífex va visitar el Brasil amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut. L’àmbit llatinoamericà va tenir una lògica atenció prioritària pel Brasil, i la presidenta va participar en les trobades oficials del Mercosur i de la UNASUR, i va assistir als funerals d’Hugo Chávez, així com a la presa de possessió del president Maduro a Veneçuela i del president Cartes al Paraguai. Finalment, la diplomàcia brasilera va continuar molt activa en el grup dels BRIC, i Rousseff va participar en les cimeres del mes de març a Sud-àfrica i del setembre a Sant Petersburg.