La presidenta, Dilma Rousseff, va encetar el segon mandat amb una conjuntura molt difícil, per l'encadenament de tres crisis que afecten l'economia, la política i la situació social del país. A més, l'evolució dels fets es va anar complicant al llarg de l'any perquè es van reforçar negativament els tres àmbits de crisi a causa de les circumstàncies comunes presents en tots tres. L'estancament econòmic que s'arrossegava des de feia dos anys va derivar en una recessió el 2015, que segons els analistes podria significar una caiguda d'entre el 2,5% i el 3,5% del PIB. També va ser molt negatiu l'impacte de la inflació que, segons les previsions, podria tancar l'any per sobre del 10%, i aquest augment dels preus va implicar una disminució del consum, que a la vegada va influir en una recaptació fiscal inferior. Per contra, el dèficit i el deute públic van augmentar, cosa que va provocar un increment dels tipus d'interès, que va afectar negativament l'evolució dels sectors productius per la baixada de la inversió, i això darrer va tenir conseqüències en l'augment de l'atur. L'alça dels tipus d'interès també va implicar un descens de la despesa pública en general, excepte en l'apartat destinat a pagar els interessos del deute, i això va significar una limitació de despesa en les polítiques socials. Finalment, en les exportacions aquest any es va aconseguir un lleuger superàvit comercial, però l'augment dels pagaments de rendes i beneficis a les empreses estrangeres, juntament amb el cost més gran d'altres serveis que es compren a l'exterior, van suposar un increment substancial del dèficit per compte corrent. Però com que un any més va caure la inversió estrangera directa, la conseqüència final va ser un augment del deute extern. En definitiva, el país es va anar empobrint i els grups socials més afectats van ser els sectors populars i algunes classes mitjanes, que han perdut poder adquisitiu.
Enmig d'aquesta situació econòmica i social prou complicada, van continuar sortint a la llum alguns afers de corrupció de gran escala, entre els quals va destacar pel seu abast l'escàndol al voltant de l'empresa petroliera estatal Petrobras. Al mes de març, la Fiscalia General va traslladar al Tribunal Suprem una demanda d'imputació de 54 persones vinculades a la trama de corrupció, entre les quals hi ha l'anterior president Fernando Collor de Melo, els presidents del Congrés i del Senat (ambdós membres del PMDB), així com dos governadors i més d'una dotzena de parlamentaris de tots els colors polítics. Encara que les sospites no van arribar a impactar directament la presidenta, ni el seu entorn immediat del Govern, la sacsejada política va ser considerable perquè la trama de corrupció va afectar molt directament els principals aliats polítics de Rousseff, el PMDB, i la inestabilitat en la governabilitat del país va esdevenir un fet quotidià. En les eleccions legislatives de l'any anterior els resultats van confirmar novament una gran fragmentació entre els diferents partits, amb una representació de més de vint grups, i aquesta situació estructural va continuar preocupant per les dificultats en la governabilitat, però també perquè és on radica la principal font de corrupció a causa de la necessitat de finançament per a pagar els favors vinculats als suports parlamentaris. De resultes de les eleccions, el PT va haver de buscar suports en el segon grup en diputats i primer en senadors, el PMDB, que és un partit de centre que habitualment actua com a frontissa en gairebé totes les coalicions parlamentàries que donen suport als governs. Però arran de la imputació dels presidents del Congrés i del Senat, ambdós del PMDB, la coalició va trontollar durant tot l'any, perquè la ciutadania va demanar la dimissió dels imputats, mentre que des del PMDB es van produir amenaces continuades de presentar una censura política contra la presidenta Rousseff, amb la intenció de ferla dimitir del càrrec.
En la política exterior es va detectar una activitat més baixa, especialment en les visites rebudes al país, però els compromisos internacionals del Brasil van fer que la presidenta Rousseff assistís a diferents cimeres internacionals en què la presència d'aquest país és gairebé imprescindible. La primera cita va ser a l'abril, a Panamà, on es va celebrar la Cimera de les Amèriques entre tots els països americans, incloent-hi en aquesta ocasió Cuba. Al juny, va anar a Brussel·les a la reunió dels presidents dels països de la UE i de l'Amèrica Llatina i el Carib, i al juliol es van reunir a Moscou els anomenats països BRICS (Xina, Rússia, Índia, Sud-àfrica i Brasil). Finalment, també hi va haver dues reunions bilaterals d'alt nivell per a reforçar les relacions entre el Brasil i els EUA, una durant la visita del vicepresident Biden a Brasília, al gener, i una altra entre la presidenta Rousseff i el president Obama a Washington, al final de juny.