A primer terme, el president en funcions del Brasil, Michel Temer, durant la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro
© Beto Barata / PR
La llarga crisi política institucional, que en certa manera va tenir els seus orígens en la frustració de l’oposició brasilera respecte als resultats electorals que van permetre a la líder del Partit dels Treballadors (PT), Dilma Rousseff, renovar el mandat presidencial a l’octubre del 2014, va culminar definitivament al final d’agost del 2016 amb la seva destitució per un veredicte condemnatori del Senat per mala praxi política, arran d’un suplicatori presentat pel Partit del Moviment Democràtic Brasiler (PMDB), que va tenir el suport de la majoria de senadors excepte els del PT. Malgrat la destitució política, però, en una segona votació no es va aconseguir que l’expresidenta fos inhabilitada per a poder exercir en el futur, i a continuació Dilma Rousseff va apel·lar al Tribunal Suprem Federal per a demanar la nul·litat de tot el procediment parlamentari. El procés de la revocació política de Rousseff, que es va sustentar en el presumpte maquillatge dels comptes públics amb finalitats electoralistes, s’havia iniciat al principi del 2015, i va continuar amb un seguit de procediments en el Congrés i el Senat del Brasil, però fins al maig del 2016 no es va aconseguir destituir-la temporalment, moment en què va ser substituïda interinament pel vicepresident, Michel Temer, del PMDB. Entremig d’aquesta pugna política entre el PMDB (amb el suport de la resta de grups opositors) i el PT, que havien arribat a ser socis després dels resultats electorals de l’octubre del 2014, hi va haver també les acusacions encreua des entre els dos partits a l’entorn d’una trama de corrupció en l’anomenat "cas Lava Jato", en la qual està implicada la petroliera estatal Petrobras com a presumpta instància proveïdora dels fons sostrets. En aquest procés penal han estat encausats directius de la petroliera, empresaris de la construcció i també una llarga llista de polítics de diferents partits, alguns dels quals de nivell molt alt. Per exemple, el jutge federal Sérgio Moro va condemnar a dinou anys de presó Marcelo Odebrecht, expresident de la constructora pública més important del país; també va ordenar la presó preventiva de l’expresident de la Cambra de Diputats, Eduardo Cunha, del PMDB, i finalment va mantenir obert un procediment judicial contra l’expresident Lula da Silva, l’anterior líder del PT, encara que de moment no ha aconseguit proves suficients per a empresonar-lo.
En qualsevol cas, després de la revocació definitiva de Rousseff va prendre possessió plena com a president Michel Temer, però les reaccions internacionals no van ser gaire favorables al procés polític aplicat en la transmissió del poder presidencial. Veneçuela, Bolívia o l’Equador van rebutjar el procediment polític, fins al punt d’acceptar la versió de Rousseff de considerar-lo un cop d’estat encobert, mentre que els altres governs llatinoamericans no es van pronunciar, però tampoc van rebre oficialment el president Temer, que sí que va assistir a la cimera internacional del G-20, celebrada al setembre a Hangzhou (Xina). Com a president interí, Temer va representar el país en qualitat de cap d’estat durant els actes oficials dels Jocs Olímpics celebrats a l’estiu a Rio de Janeiro.
També hi van haver reaccions de protesta i manifestacions al carrer respecte al que alguns grups socials consideren com un cas d’usurpació del poder dels partits del centre i la dreta brasilera, que no ha aconseguit guanyar netament les eleccions i, per tant, governar el país els darrers tretze anys. Malgrat la sensació generalitzada d’indignació en determinats grups socials, però, la situació va restar continguda.
En l’evolució econòmica un any més va perdurar la recessió i les previsions de final d’any van indicar una caiguda del PIB per sobre del 3%, que a més es va agreujar amb una previsió d’inflació del 7%. En els pocs mesos en el càrrec, el Govern de Temer es va dedicar a aplicar polítiques per a contenir el dèficit públic, fonamentalment retallant despeses, i també per a limitar el dèficit per compte corrent i el deute extern.