El president Michel Temer, des que va assumir la presidència, ha aplicat una política neoliberal basada en gran mesura a desmuntar bona part de les polítiques socials desenvolupades pels diferents governs del Partit dels Treballadors (PT) des de feia més d’una dècada, sota les presidències de Lula i Rousseff. Dos exemples emblemàtics d’aquesta nova política van ser la proposta de reforma laboral i del sistema de pensions, que en ambdós casos incloïa un gran retrocés pel que fa a drets i també a beneficis socials. Per aquest motiu, la població es va mobilitzar amb protestes i grans manifestacions, que van aconseguir ajornar, fins al final d’any, el procés de tramitació de la reforma de les pensions, però no les regulacions laborals, que van ser aprovades a l’estiu per entrar en vigor al novembre. Amb la reforma laboral es va estroncar l’essència de la negociació col·lectiva, avalada per la legislació federal i els convenis sectorials, fet que va situar a partir d’aquest moment la preeminència de la regulació laboral en la negociació individual i en l’àmbit de cada empresa. Una altra conseqüència de les polítiques de reversió social va derivar de l’aprovació d’una esmena constitucional per a limitar el sostre de la despesa pública els propers anys, ja que en gran part les retallades aplicades per les polítiques d’austeritat del Govern de Temer han afectat primordialment la despesa social, en particular la sanitat, l’educació i les polítiques d’integració social per als més desfavorits.
Paral·lelament, al final d’estiu es va reobrir la demanda de la Fiscalia Federal per iniciar un judici contra el president Temer sota l’acusació de corrupció, el qual també havia estat implicat l’any anterior en un procediment similar. Però una vegada més, no va prosperar la demanda, perquè en la votació efectuada a l’octubre al congrés els diputats de la coalició governamental van aconseguir aturar el procediment. Malgrat tot, a un any de les eleccions, la inestabilitat política va continuar sent molt elevada, ja que les divisions en la coalició de forces polítiques que donen suport a Temer van anar creixent, amb fortes crítiques des del Partit de la Socialdemocràcia del Brasil (PSDB) que, fins i tot, van abandonar el govern al final de novembre. Per la seva banda, el PT va encetar una campanya multitudinària per recuperar el suport ciutadà i salvar la imatge del partit i dels seus líders, que es va concretar en una gira per tot el país de l’expresident Lula en una mena d’avançament de la campanya de les eleccions del 2018.
En l’àmbit econòmic, després de dos anys de recessió hi va haver estancament. Entre els sectors econòmics, l’agricultura i la indústria es van mantenir en dades de creixement feble o negatiu, segons les especialitats, i l’únic exponent que va mostrar petits signes de vitalitat va ser el sector serveis. El sector exterior va contribuir una mica a la reanimació econòmica, amb una lleugera millora de les exportacions agrícoles i dels productes petroliers, però les importacions van seguir amb una tendència de menor dinamisme, mentre que les inversions estrangeres van continuar en xifres força baixes. D’altra banda, la demanda interna va continuar mostrant símptomes de feblesa, tant pel que fa al consum de les famílies com a les despeses i les inversions del sector públic en general.
En política exterior, el president Temer va formular una reorientació respecte a les polítiques dels governs anteriors del PT, i va cercar unes relacions més properes amb els EUA, els països de la UE, el Japó, Rússia i la Xina, amb l’objectiu especial de fomentar una dinamització de les relacions comercials i la cerca d’inversions. Un altre aspecte del canvi d’orientació es va detectar en algunes variacions de la política del Brasil en el seu entorn veïnal, que es va manifestar en l’intent de recuperar una relació més estreta amb l’Argentina i un major impuls a la connexió amb els països llatino-americans de l’Aliança del Pacífic (Mèxic, Colòmbia, el Perú i Xile). Finalment, la crisi política interna de Veneçuela també va tenir conseqüències en el deteriorament de les relacions bilaterals.