L’any 2017 es van complir cinquanta anys del domini absolut del soldà Hassanal Bolkiah. La successió d’ostentoses celebracions durant el mes d’octubre, seguides massivament per la població, va confirmar que el soldanat mantenia intacta la seva autoritat. Tanmateix, la incertesa econòmica va començar a generar inquietud vers la sostenibilitat del sistema de benestar a mitjà termini. I és que Brunei, extremadament dependent dels ingressos derivats de l’extracció i exportació de combustibles fòssils, va patir la caiguda global dels preus del gas i el petroli. El creixent dèficit fiscal va dur el règim a reduir el pressupost en 100 milions de dòlars i a aturar tots els processos de contractació pública. Al seu torn, es van mantenir els esforços per diversificar l’economia sota el pla “Vision Brunei 2035”. La Xina es va erigir com el principal inversor al país, raó per la qual Brunei va intentar minimitzar les friccions territorials amb el gegant asiàtic, que reclamava sobirania sobre determinats pous petrolífers en aigües del soldanat. Brunei va tancar l’any amb un creixement de l’1%.
D’altra banda, el país va mantenir un ferri control de la llibertat de reunió i d’expressió; tanmateix, durant l’any hi va haver un degoteig constant de crítiques a les xarxes socials, fet que va deixar entreveure un creixent malestar, especialment dels més joves, per la gradual pèrdua de nivell de vida dels ciutadans del país, el més alt a Àsia per darrere de Singapur.