El control absolut de Brunei va romandre en mans del soldà Hassanal Bolkiah, sense perspectives d’obertura política. Durant l’any, el soldanat va mantenir la seva agenda d’inversió en infraestructures i de diversificació de l’economia més enllà del sector energètic. Tanmateix, va ser precisament l’increment de les exportacions d’hidrocarburs, vinculat a un enfortiment de les relacions amb Singapur i Malàisia, el principal motor d’un inesperat creixement del 2% del PIB.