La disputa energètica entre Rússia i Ucraïna va afectar Bulgària, on l'any va començar amb talls de subministrament que van incrementar el malestar general per les polítiques energètiques del Govern. Un malestar que es va estendre a les polítiques econòmiques davant la crisi, les quals van conduir al seu torn a diverses manifestacions contra la gestió del Govern. Al juliol, les eleccions generals van donar la victòria al principal partit de l'oposició, el GERB, de centredreta i liderat per Boiko Borísov, un polític populista, antic guardaespatlles i fins aleshores alcalde de Sofia. Les eleccions, les primeres després de la reforma electoral que estableix el sistema majoritari per 31 dels escons dels 240 que constitueixen la cambra legislativa, van significar una contundent derrota per al Govern de Sergei Stanishev, que va perdre la meitat dels escons.
Cansats del mal govern del partit socialista, només un 60% dels electors búlgars va participar en la contesa electoral.
Malgrat la seva victòria, Borisov va declarar la seva intenció de governar amb una coalició "blava" dels partits de centredreta, i obrir diàleg amb la resta de forces parlamentàries, entre les quals hi ha Ataka, el partit d'extrema dreta que va aconseguir el 9% dels vots. La derrota de la coalició governamental va ser prou significativa per a fer fora del Parlament el partit liberal que liderava l'antic rei Simeó. Per primera vegada, la cambra legislativa búlgara serà presidida per una dona, l'advocada Tsetska Tsacheva, del GERB.
El Govern sortint havia rebut un bon nombre de crítiques de la Unió Europea, preocupada per la corrupció endèmica del país i els vincles entre el crim organitzat i alguns estaments governamentals. Un dels reptes de Borísov, que va incloure professionals no partidistes en el seu equip, serà lluitar contra la corrupció i millorar les dades econòmiques del país. Precisament pels pocs avenços en la lluita contra la corrupció, la Comissió Europea va castigar Bulgària congelant els fons econòmics que el país rep anualment de la UE. Segons una enquesta de mitjan març, el 75% dels búlgars eren favorables a una implicació més gran de la UE en la política del país, atès l'alt nivell de desconfiança que generava l'anterior Govern. Una de les primeres accions del nou executiu va ser un programa conjunt del ministeri de l'Interior i la policia criminal per a detectar i preveure l'abús dels fons comunitaris.
En el terreny econòmic, malgrat la retallada de fons europeus i la reducció de l'ajuda del Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenvolupament, Bulgària va presentar un panorama una mica més esperançador que, per exemple, Romania. A l'abril, l'FMI va demanar a Bulgària que revisés el seu pressupost anual per garantir una reducció del dèficit públic. Al juliol, per altra banda, un consorci de companyies búlgares, gregues i italianes van signar un acord per a construir 160 km de gasoducte que ha de vincular Bulgària amb l'Interconnector turcogrec i reduir la dependència del país del gas rus.