El país, afectat per la crisi internacional, va entrar en recessió el 2009 després de dotze anys ininterromputs de creixement, especialment els tres darrers de forta expansió financera, consum intern i inversió estrangera.
Per sortir d’aquesta situació el Govern del primer ministre Boiko Borisov ha impulsat una política de profundes reformes al país, que han tingut una forta resposta social, política i sindical. Entre aquestes, hi ha la reforma del sistema de pensions, que preveu augmentar l’edat de la jubilació (per a les dones, dels 60 actuals als 63 anys i per als homes, dels 63 als 65 anys) i els anys de cotització. També la revisió de l’actual sistema sanitari, fortament qüestionada per l’oposició política, va provocar la dimissió de qui aleshores era la ministra de Sanitat, Anna Maria Borissova, el 29 de setembre. Arran d’aquesta dimissió, el 8 d’octubre, es va presentar una moció de censura al Parlament contra la política sanitària del Govern, que finalment no va prosperar en no rebre el suport necessari de la cambra.
Les aspiracions del Govern búlgar d’adoptar l’euro com a moneda única, procés que es va iniciar amb l’ingrés al sistema d’estabilització monetària (ERM2), estan xocant amb els efectes de la crisi econòmica global i nacional que està afectant fortament el país. Segons estimacions de l’FMI, la contracció del PIB aquest any ja va ser del 7%, de manera que el PIB només va crèixer, el 2010, el 0,2% (encara que les mateixes fonts calculen que l’any 2011 l’economia búlgara podria créixer un 2%). A més, la caiguda de la inversió estrangera, la reducció de les exportacions a un 30% i la davallada en el consum intern, van accelerar la caiguda de l’economia búlgara, malgrat els esforços del Govern de Borisov de contenir la despesa pública i mantenir l’ordre dels comptes fiscals. El perill radica a tenir un dèficit fiscal superior al 3%, fet que els impediria entrar a l’euro a curt termini. Mentre que l’FMI ja va alertar que en el tercer trimestre s’havia superat aquest índex, el Govern búlgar va considerar que les reformes ja iniciades els permetrien acabar l’any per sota del 2,8%. És per això que es va proposar retallar despeses en ministeris i mantenir la congelació dels salaris públics i les pensions. Algunes agències de qualificació van preveure que Bulgària acabaria l’any amb el 2,7%.
No obstant això, malgrat aquests entrebancs, no es dubta que Bulgària entrarà a la zona euro. La seva economia ha experimentat un fort impuls els darrers anys (ha crescut una mitjana del 6%), fet que els ha permès tenir un superàvit fiscal de l’1,6% del PIB, un sector bancari fort i ben capitalitzat, una forta posició fiscal i una important reserva de divises.
En un altre ordre de coses, les relacions entre Rússia i Bulgària es van enfortir durant aquest any, després de la disputa energètica que el 2009 va enfrontar Rússia i Ucraïna. La companyia russa Gazprom va signar un acord amb el Govern búlgar per la construcció del tram búlgar del gasoducte South Stream, que unirà les costes russes i búlgares, i que té com a objectiu la diversificació de les rutes d’exportació del gas natural rus. Aquesta part del gasoducte és previst que estigui operativa l’any 2015.
Dins de la política energètica empresa pel primer ministre Boiko Borisov per diversificar els subministraments de gas que arriben a Bulgària, es van mantenir converses amb Turquia per participar en la construcció del gasoducte Nabucco, impulsat per la Unió Europea, que portarà gas de les reserves acumulades a la mar Càspia via Azerbaidjan, Geòrgia i Turquia fins a Europa.