El 2011 va estar marcat per les eleccions presidencials i municipals celebrades a l’octubre. En les municipals, no hi va haver gaires sorpreses a les principals ciutats del país. El partit governant va mantenir les alcaldies de Sofia, Burgas, Dobrich i Gabrovo, i va guanyar en d’altres governades pels socialistes de l’MDL o el partit d’ultradreta VMRO.
El resultat de les eleccions presidencials va ser favorable al candidat del partit governant GERB, Rossen Plevneliev, que va derrotar el candidat del partit socialista, Ivailo Kalfin –el nou president assumirà el càrrec al gener del 2012–. La primera volta, celebrada el 23 d’octubre, va donar com a guanyador Plevneliev, amb el 40% del vots, que es va imposar a Kalfin, amb el 29% dels vots emesos. La segona volta es va fer el 30 d’octubre i va confirmar la victòria de Plevneliev sobre el candidat socialista amb l’obtenció del 52,5% dels vots emesos.
Aquestes dues eleccions van estar marcades per múltiples denúncies de frau electoral mitjançant la compra de vots, fet que va provocar mostres de preocupació en les autoritats europees i l’OSCE.
Malgrat que la figura de president de Bulgària té poques atribucions executives, el seu paper és clau en l’entramat polític del país, ja que la seva figura té autoritat per a nomenar un terç dels jutges de la Cort Constituent, com també per a aprovar o destituir alts funcionaris de l’Estat, entre altres funcions més institucionals i representatives.
La situació econòmica del país, malgrat que pateix greus distorsions a causa del contagi europeu i unes dures polítiques fiscals que va promoure el Govern de Borisov el 2010, va donar indicis de recuperar-se en els propers anys. Segons fonts oficials, el creixement del PIB serà del 2,5%, molt per sota dels índexs d’abans de la crisi econòmica. No obstant això, altres fonts parlen d’un creixement de l’1,5%, amb un apropament perillós a un estancament econòmic. Les taxes d’atur, tot i que no són de les més elevades de la Unió Europea, es van situar en l’11,5% amb un augment continuat.
Un dels principals problemes que va patir el país va ser l’alt nivell de corrupció i frau que hi ha en molts sectors. A l’octubre, l’Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF) va publicar un informe en què denunciava que el 2010 Bulgària era el país de la UE amb més casos investigats per presumpte frau en l’ús de fons europeus.
L’acord signat el 2010 entre la companyia russa Gazprom i el Govern búlgar per a la construcció del gasoducte South Stream, que havia de facilitar l’exportació de gas natural cap a Europa, va quedar en un punt mort per la negativa de la Comissió Europea d’autoritzar-ne la construcció dins el territori de la Unió si no és a canvi d’una sèrie de condicions polítiques i econòmiques que Moscou es nega a acceptar.
El Consell Europeu, pel vet dels Països Baixos i Finlàndia, va denegar l’entrada de Bulgària i Romania dins l’espai Schengen. Aquest fet va provocar fortes discrepàncies dins la Unió Europea, i la majoria de partits polítics del Parlament Europeu i la mateixa Comissió Europea van criticar la postura holandesa i finesa al respecte.
Al setembre, la tensió racial a Bulgària va esclatar arran la mort d’un jove a Katunitsa. La comunitat gitana va ser acusada del crim, especialment un dels seus líders, Kiril Rashkov. Durant alguns dies es van produir manifestacions i enfrontaments contra membres d’aquesta comunitat en nombroses ciutats del país, fet que va provocar la reacció immediata de les autoritats europees, que van denunciar la passivitat del Govern búlgar per aturar aquest esclat de racisme.