Al mes de febrer, el Govern conservador del primer ministre, Boiko Boríssov, va dimitir a conseqüència d’intenses protestes ciutadanes –arran d’una nova pujada dels preus de l’electricitat– contra el Govern i la classe política en general que van aturar el país durant dies. La ingovernabilitat en què va caure el país va obligar el president del país, Rossen Plévneliev, a convocar eleccions anticipades el 12 de maig i anunciar un govern tècnic interí de transició. Les eleccions van donar la victòria, sorprenentment, al partit del primer ministre sortint (30,1% dels vots), però els resultats van ser insuficients per a poder governar. Una coalició formada pel candidat socialista, i nou primer ministre, Plamen Oreixarski, que va obtenir el 26,1% dels vots, i pel partit de minoria ètnica turca (DPS), amb el suport del partit nacionalista d’ultradreta Ataka, van formar el nou govern. Les eleccions es van veure enterbolides per les denúncies de frau i compra de vots, que van dominar tota la jornada electoral.
La inestabilitat interna, però, va tornar a esclatar al mes de juny arran del nomenament d’un nou cap de l’Agència Nacional de Seguretat, a qui part de la societat búlgara considerava corrupte. La protesta ciutadana, amb el suport dels partits de l’oposició, es va estendre pel país durant molts dies, fet que va obligar el govern d’Oreixarski a anul·lar el nomenament. La pressió i el malestar van arribar a la màxima intensitat al mes de juliol quan es van produir enfrontaments violents entre la policia i manifestants davant el Parlament búlgar, on estaven refugiats diputats, ministres i diversos periodistes.
Al mes de juliol, la Comissió Europea va emetre un informe sobre Bulgària en què qüestionava obertament els avenços democràtics del país en la seva lluita contra el crim organitzat i la corrupció, i mostrava la preocupació sobre la situació del sistema judicial en tot el país.
Aquesta inestabilitat política va tenir conseqüències econòmiques negatives, afegides a l’impacte de les polítiques d’austeritat impulsades els darrers anys pel Govern de Boríssov. L’atur va continuar la seva tendència alcista dels darrers anys i va arribar al 13,1% de la població, i, segons dades de l’Eurostat, prop d’un 49% de la població es troba en risc de pobresa, la xifra més alta de tota la Unió Europea, per damunt de la de Romania (41,7%).
Finalment, l’arribada de milers de refugiats sirians va provocar una crisi migratòria a Bulgària, per la qual cosa la Unió Europea va oferir ajuda financera a les autoritats búlgares.