Bulgària va continuar immersa durant l’any en una greu crisi política i parlamentària. Des de l’estiu del 2013 el nou Govern, encapçalat per Plamen Oreixarski i format pel partit socialista i la minoria turca, va estar sota la pressió, pràcticament diària, de protestes ciutadanes, que reclamaven la fi de la corrupció del país i una millora de les condicions de vida del país més pobre de tota la Unió Europea, amb una taxa de risc de pobresa que arriba al 48% de la població. Per aquesta raó, el Govern ha hagut de superar cinc mocions de censura des de llavors.
La victòria en les eleccions europees, al maig, de l’exprimer ministre Boríssov, del partit populista i conservador GERB, afegides a les contínues protestes populars, i sota les acusacions d’actuar en interès de les oligarquies del país, va portar Oreixarski a presentar la dimissió al juny i a plantejar la convocatòria d’unes noves eleccions anticipades a l’octubre. Aquest fet va forçar el president del país, Rossen Plévneliev, a formar un govern tècnic de transició amb una delimitada capacitat executiva i legislativa, que va estar dirigit per Georgi Bliznashki.
El resultat de les noves eleccions va atorgar al partit populista de Boríssov la victòria amb el 32,7% dels vots emesos i l’obtenció de 86 escons dels 240 que formen el Parlament. El nou primer ministre va formar un govern de coalició format pel seu propi grup i el conservador Bloc Reformador, amb el suport de la formació nacionalista Front Patriota i el partit ABV.
La inestabilitat política, afegida a la lenta recuperació econòmica nacional i europea i la fallida del Corpbank –el quart banc del país–, van portar les principals agències de qualificació a rebaixar la solvència creditícia del país.
La corrupció va continuar sent un dels grans problemes, i durant aquest any la UE va congelar fons europeus al país perquè va acusar el Govern búlgar de no fer prou per a lluitar-hi en contra.
Durant els mesos de maig i juny, Bulgària va patir greus inundacions, que van afectar molt especialment el teixit agrícola –es van fer malbé més del 25% de les collites, amb unes pèrdues superiors als 300 milions d’euros– i la pujada de preus de productes bàsics com el pa va tenir un fort impacte social.