La gran dependència energètica de Bulgària respecte al gas rus ha portat el Govern búlgar a la recerca de fonts alternatives de subministrament energètic. En aquest sentit, aquest 2015 va signar un acord amb Grècia per a la construcció d'un nou gasoducte que unirà les xarxes gasístiques entre Bulgària i Grècia el 2018, la qual cosa significarà una diversificació en l'accés a fonts de gas natural. Igualment, el gasoducte permetrà a Bulgària rebre gas enviat des de l'Azerbaidjan a través de Turquia.
La inestabilitat política que va viure el país el 2014, amb contínues protestes al carrer i que va forçar la convocatòria d'eleccions anticipades, es va mantenir aquest any. Un dels projectes més importants que el Govern va intentar impulsar va ser una reforma judicial que, després de pressions des de dins del mateix Govern de coalició i de l'oposició, finalment es va retirar, fet que va portar el ministre de Justícia, Hristo Ivanov, a renunciar al càrrec. Aquesta dimissió va elevar la tensió política i va provocar la sortida de la coalició del Govern d'algun diputat, que va passar a l'oposició. Aquesta reforma pretenia impulsar la remodelació del sistema judicial búlgar, altament corrupte i ineficient segons informes de la Unió Europea, que sistemàticament demana una reforma integral del sistema judicial. Cal ressenyar que al mes de setembre el Parlament búlgar va impedir la creació d'una agència estatal per a la recerca de casos de corrupció d'alt nivell. A més, a l'inici de l'any la revelació de converses telefòniques privades entre alts càrrecs de l'Estat, en relació amb el conegut "cas Balkanleaks", va posar de nou d'actualitat nombrosos casos de corrupció i impunitat.
El fantasma d'una moció de censura contra el Govern de coalició del primer ministre, Boiko Boríssov, i la convocatòria d'unes noves eleccions anticipades va tornar a planar sobre la política búlgara. Cal recordar que els dos últims anys el president de Bulgària, Rossen Plévneliev, va haver de nomenar dos governs interins de transició a causa de la inestabilitat política i social existent que va portar a la caiguda de dos governs.
La crisi dels refugiats que va afectar Europa aquest 2015 va tenir un impacte menor a Bulgària. La construcció d'una tanca enorme a la seva frontera amb Turquia, iniciada al principi del 2014 i que el 2015 es va allargar fins a completar el tancament de la frontera, va dificultar l'accés de refugiats i migrants al seu territori, que van optar per altres vies d'entrada a Europa, majoritàriament a través de Grècia.
L'economia de Bulgària va continuar recuperant-se dels pitjors anys de la crisi econòmica que afecta Europa i va tornar a créixer lleument, gràcies especialment a un augment del consum intern i als primers efectes de les tímides reformes impulsades pel Govern de Boríssov. No obstant això, aquesta tímida recuperació amb prou feines va tenir impacte en la millora de les condicions de vida d'una gran part de la població búlgara. Les xifres sobre pobresa infantil van continuar sent de les més altes de la Unió Europa, amb el 45,2% de la població infantil.