Al mes d’abril el Govern de Boiko Boríssov va presentar davant la Unió Europea el seu programa nacional de reformes, fruit del pacte d’estabilitat al qual està subjecte el país i que ha implicat l’adopció de noves mesures macroeconòmiques per a controlar el dèficit. La situació socioeconòmica del país va continuar sent molt complicada, amb una profunda disparitat regional entre zones pobres i riques, especialment visible en el mercat de treball i el sistema educatiu. Bulgària va mantenir una de les dades més elevades d’atur, extrema pobresa i desigualtat de la UE.
Al mes de juliol es va aprovar una nova llei antiterrorista, com a resposta a la creixent amenaça del terrorisme gihadista. Aquesta nova llei, fortament criticada per organismes nacionals i internacionals de defensa dels drets humans, implica una restricció de drets i llibertats. Entre altres actuacions, permetrà la suspensió de l’accés a internet, la confiscació preventiva de documentació privada i ampliarà els poders de les forces de seguretat de l’Estat, per exemple, en l’accés a la propietat privada sense autorització judicial prèvia en el cas que estigui en marxa una operació antiterrorista.
L’actualitat política a Bulgària, però, va estar marcada per les eleccions presidencials, celebrades al mes de novembre, en què el candidat independent Rumen Ràdev va guanyar la candidata oficialista i presidenta del Parlament, Tsetska Tsatxeva, amb quasi el 60% dels vots. Ràdev assumirà la presidència del país al gener del 2017, en substitució del president sortint, Rossen Plévneliev. La derrota de Tsatxeva va suposar, a més, una crisi institucional sense precedents en el país que va portar a la renúncia de l’actual primer ministre conservador, Boiko Boríssov, que havia donat suport expressament a aquesta candidata.
El Govern de Boríssov continuarà en funcions fins a la convocatòria d’eleccions anticipades, previsiblement entre el març i l’abril del 2017, perquè les tres primeres forces polítiques búlgares es van negar a formar un nou govern interí. Aquestes seran les terceres eleccions legislatives en quatre anys.
La victòria de Ràdev es va entendre com un vot de càstig de l’electorat vers les polítiques de Boríssov, les quals han agreujat la complicada situació socioeconòmica del país, i pel fracàs en la lluita contra la corrupció, endèmica al país.
Finalment, arran de l’acord entre Turquia i la UE pel que fa a la crisi dels refugiats, Bulgària va poder mantenir un perfil baix en la gestió de les seves fronteres. La construcció d’una tanca entre el 2014 i el 2015 a la frontera amb Turquia ha dificultat l’accés de refugiats i migrants al seu territori, i per a donar suport a la gestió de fronteres de Bulgària al mes d’octubre la UE va desplegar el nou cos europeu de fronteres.