Un dels presidents africans que feia més temps que era al poder, Blaise Compaoré, va marxar a l’exili després de dimitir del seu càrrec, el 31 d’octubre. Compaoré, que havia arribat a la presidència mitjançant un cop d’estat contra Thomas Sankara el 1987, va haver de dimitir en perdre el suport dels militars, que es van posar al costat dels manifestants que havien paralitzat la capital des de l’agost. Els manifestants, que van arribar a ocupar edificis governamentals, protestaven per la decisió dels diputats afins al president, amb majoria parlamentària, de proposar una reforma constitucional que permetés que Compaoré es presentés a la reelecció. Amb la mediació del Govern francès, Compaoré es va refugiar amb la seva família i diversos col·laboradors a Yamoussoukro (Costa d’Ivori). L’home que va encapçalar la presa del poder pels militars, el tinent coronel Yacouba Isaac Zida, va negociar, pressionat pels dirigents de la Comunitat Econòmica d’Estats de l’Àfrica Occidental (CEDEAO), una sortida negociada a la crisi amb l’oposició, que havia estat determinant en la caiguda de Compaoré. En les transaccions, es va acordar designar president de transició Michel Kafando, ministre d’Afers Estrangers els anys vuitanta, que va nomenar Zida primer ministre i ministre de Defensa. Entre les primeres mesures del Govern van destacar la prohibició del partit de Compaoré, el Congrés per la Democràcia i el Progrés (CDP), i la confiscació de propietats de la família del president obligat a dimitir. La transició hauria d’acabar amb la celebració d’eleccions plurals al novembre del 2015.