Les eleccions presidencials i legislatives, celebrades al final de novembre, van posar fi al període de transició, que havia començat un any enrere amb la marxa del president Blaise Compaoré, forçat a dimitir per les protestes populars. En la consulta, el candidat del Moviment del Poble pel Progrés (MPP), Roch Marc Christian Kaboré, va ser elegit president, ja que va obtenir el 53% dels vots. Una victòria clara enfront Zéphirin Diabré, de la Unió pel Progrés i el Canvi (UPC), que va aconseguir el 30% dels vots. En les legislatives, a l'MPP li van faltar pocs escons per a la majoria absoluta, amb 55 diputats dels 127 que formen l'Assemblea Nacional. La UPC en va aconseguir 33, mentre que el Congrés per la Democràcia i el Progrés (CDP), la formació de Compaoré, 18. El restabliment de les institucions democràtiques va estar amenaçat pel general Gilbert Diendéré, cap del Regiment de Seguretat Presidencial (RSP), que al setembre va ocupar el palau de Kosyam, on se celebrava un Consell de Ministres. Després d'intenses negociacions, Diendéré va accedir a deixar el palau, en el qual s'havia fet fort retenint el president, Michel Kafando, el primer ministre, Isaac Zida, i dos ministres. Diendéré va ser acusat posteriorment de "crims contra la humanitat" i de complicitat en l'assassinat del president Thomas Sankara, el 1987. Pel que fa al Regiment de Seguretat Presidencial, format per 1.300 militars fidels a l'expresident Compaoré, va ser dissolt. El nou home fort del país, Kaboré, de la mateixa manera que el candidat derrotat, va fer bona part de la seva carrera política amb Compaoré, a qui va servir en el càrrec de primer ministre i de cap del Congrés per la Democràcia i el Progrés, i no va ser fins el 2012 que va trencar amb Compaoré.