El ministre d’Afers Estrangers de Burundi, Laurent Kavakure, en una conferència pel desenvolupament del seu país organitzada per l’ONU a Ginebra, a l’octubre
© Organització de les Nacions Unides / Martine Perret
La violència política i les diferències en el si del partit en el poder, el Consell Nacional per la Defensa de la Democràcia-Forces de Defensa de la Democràcia (CNDD-FDD), van amenaçar l'estabilitat d'un país que es refà d'una guerra que va finalitzar amb els acords de pau d'Arusha (Tanzània), signats a l'agost del 2000. El president Pierre Nkurunziza, reelegit el 2010 en unes eleccions boicotejades per l'oposició, es va enfrontar a les crítiques de les capitals occidentals que li retreien que no fes res per parar les execucions extrajudicials i els excessos de la policia, els militars i les milícies del seu partit. En un document, les Nacions Unides van denunciar que des del 2010 s'havien registrat 80 execucions sense judici de persones, en bona part sospitoses, segons els cossos de seguretat, de simpatitzar amb la guerrilla hutu de les Forces Nacionals d'Alliberament (FAN), dirigida per Agathon Rwasa i que encara que desmobilitzades des del 2009, mantenen bases a l'est de la República Democràtica del Congo (RDC). En el partit, Nkurunziza va tenir el suport de l'influent general Adolphe Nshimirimana, cap dels serveis de seguretat, en el seu pols amb el sector més dur, d'exguerrillers, que desafien l'autoritat del president. L'economia va millorar gràcies a les inversions estrangeres i el dinamisme del sector agrícola. Tanmateix, el país depèn de l'ajut internacional, que aporta la meitat del pressupost, uns 625 milions d'euros.