Quan encara faltava un any per a les eleccions presidencials, la tensió va anar en augment a Burundi. Les Nacions Unides van acusar el Govern, presidit per Pierre Nkurunziza, de distribuir armes entre les joventuts del partit en el poder, el Consell Nacional per la Defensa de la Democràcia-Forces de Defensa de la Democràcia (CNDD-FDD). Una denúncia que va ser rebutjada pel Govern, el qual, en resposta, va expulsar un diplomàtic de les Nacions Unides acreditat a Bujumbura. Les joventuts del partit de Nkurunziza, conegudes com Imbonerakure, amb 20.000 membres segons l’ONU, mantenen estrets lligams amb els serveis de seguretat, i han estat responsabilitzades d’atacs contra membres de l’oposició.
En el Parlament, Nkurunziza va patir un revés en no ser aprovada la reforma constitucional que li permetria presentar-se a un tercer mandat presidencial l’any 2015. Van votar-hi a favor 84 diputats (81 del CNDD-FDD i tres de la minoria ètnica twa), però es necessitaven 85 vots per a tirar endavant la proposta. Els diputats de la Unió per al Progrés Nacional (UPRONA), la formació tutsi que havia deixat un mes abans el Govern, també van votar-hi en contra. Malgrat la divisió en el si de l’oposició i dels mateixos partits, més per raons personals que no pas ideològiques, es van convocar protestes en contra de la reforma constitucional. En una manifestació a Bujumbura, del Moviment per la Solidaritat i el Desenvolupament (MSD), van ser detinguts quasi un centenar de militants de la formació. Vint-i-un van ser sentenciats a cadena perpètua mentre que el seu principal dirigent, Alexis Sinduhije, acusat “d’insurrecció armada”, va passar a la clandestinitat. Un destacat defensor dels drets humans, Pierre Claver Mbonimpa, va ser detingut sota l’acusació d’atemptar contra “la seguretat de l’Estat”.