La decisió del president Pierre Nkurunziza de presentar-se a la reelecció, per un tercer mandat prohibit per la Constitució, va provocar la fractura de la societat i una onada de violència. Malgrat les manifestacions de protesta, multitudinàries a Bujumbura, i les crítiques dels partits opositors, Nkurunziza va continuar amb el seu pla d'aspirar a la reelecció. També van rebutjar el tercer mandat un grup de militars, encapçalats pel general Godefroid Niyombare, que va fer un cop d'estat el 13 de maig, avortat en poques hores per les forces lleials al president. En la consulta del juliol, boicotejada per l'oposició, Nkurunziza va obtenir el 69% dels vots. Amb la reelecció, contestada per la comunitat internacional, no es van apaivagar ni les protestes ni la repressió contra els contraris al president. En alguns barris de Bujumbura, considerats feus opositors, les forces de seguretat i les milícies del partit del president, el Consell Nacional per la Defensa de la Democràcia-Forces de Defensa de la Democràcia (CNDD-FDD), van causar desenes de morts. Segons les Nacions Unides, 200.000 persones havien deixat el país per fugir de la violència. Davant el "risc de genocidi", la Unió Africana va decidir, el 18 de desembre, enviar a Burundi una missió integrada per 5.000 soldats, una mesura rebutjada enèrgicament pel president Nkurunziza, que va amenaçar d'impedir el seu desplegament.