El president del país, Pierre Nkurunziza, aïllat internacionalment des que l’any passat s’havia presentat a la reelecció, va demanar a l’octubre la retirada de Burundi del Tribunal Penal Internacional (TPI), al qual acusava de ser un instrument de "pressions polítiques sobre els governs dels països pobres". La mesura, adoptada pel vot de les dues cambres del Parlament, no tindrà efecte, segons el Tractat de Roma, fins un any després de la notificació al secretari general de les Nacions Unides. La petició de retirada va ser una resposta a l’anunci, fet per la fiscal del TPI, Fatou Bensouda, d’iniciar un "examen preliminar" sobre la violència que viu el país des d’abril del 2015, quan van començar les protestes contra el president Nkurunziza. Segons les Nacions Unides, en un any hi han mort unes 500 persones, i unes 270.000 han hagut d’exiliar-se als països veïns, principalment a Ruanda. Irritat pel contingut d’un informe de les Nacions Unides que responsabilitzava les forces de seguretat i les milícies properes a Nkurunziza de tortures, morts i desaparicions i advertia del perill de "genocidi", el Govern va prohibir l’entrada al país als membres de la Comissió de Drets Humans que havien d’investigar els fets. La Federació Internacional dels Drets Humans (FIDH) també va ser contundent en el seu informe, en el qual va destacar la instrumentalització de les ètnies a càrrec del Govern, ja que presenta els tutsis com a "enemics" del règim. A causa de la violència dels partidaris de Nkurunziza i el seu rebuig a dialogar amb l’oposició, la Unió Europea va deixar les relacions sota mínims. Amb la veïna Ruanda la tensió va anar en augment, sobretot després l’intent d’assassinat del conseller presidencial del país, Willy Nyamitwe, un fet que el Govern va atribuir a les autoritats ruandeses.