Burundi es va convertir en el primer país que va abandonar el Tribunal Penal Internacional (TPI), el 27 d’octubre, un any després que el president Pierre Nkurunziza ho notifiqués a les Nacions Unides. El tractat de Roma estableix que entre la notificació i la retirada ha de de transcórrer un any. La retirada va ser una mesura adoptada per les dues cambres del Parlament, en una resposta a l’anunci de la fiscal del TPI, Fatou Bensouda, que deia que s’investigarien les violacions dels drets humans comeses al país des de l’inici de les protestes contra Nkurunziza, l’abril del 2015. Un dia abans de la retirada, el TPI va autoritzar, a la fiscal Bensouda, l’obertura d’una investigació pels crims comesos al país contra la humanitat des del 26 d’abril de 2015 fins al 26 d’octubre de 2017. En el litigi amb el TPI, Nkurunziza rep el suport d’alguns dirigents africans, com el tanzà John Magufuli i l’ugandès Yoweri Museveni, que argumenten que la investigació compromet els esforços de la Comunitat de l’Àfrica de l’Est (EAC) –de la qual formen part Kenya, Tanzània, Uganda, Rwanda i Burundi–, mediador en el conflicte. La política repressiva del Govern burundès ha estat denunciada en dos informes, un de la Federació Internacional de Drets Humans (FIDH), i l’altre, de la Comissió d’investigació de les Nacions Unides. Tots dos acusen les autoritats burundeses de persecucions, tortures i desaparicions de persones sospitoses de simpatitzar amb l’oposició. En bona part dels casos, el braç executor és Imbonerakure, integrat per joves del partit en el poder, el Consell Nacional per la Defensa de la Democràcia-Forces de Defensa de la Democràcia (CNDD-FDD). Malgrat l’aïllament internacional, i les crítiques de la Unió Europea (UE), que li ha restringit bona part de l’ajuda, Nkurunziza va fer aprovar a l’octubre, en un consell de ministres, la revisió de la Constitució per poder presentar-se a la reelecció el 2020. La revisió constitucional, que s’haurà de validar en referèndum, és un cop mortal al text que es va consensuar en els acords d’Arusha, del 2000, que van permetre la fi de la guerra civil sis anys després. En la guerra (1993-2006) van morir almenys 300.000 persones.