L’any 2010 va ser testimoni de la primera sentència del tribunal encarregat de jutjar els crims que havien comès els khmers rojos entre el 1975 i el 1979, la qual va declarar culpable d’innombrables crims i va condemnar a 40 anys de presó l’antic director del centre d’interrogació i tortures de Toul Sleng, Kaing Guek Eav, conegut com el Duc . Les desavinences entre alguns dels membres del tribunal i les dificultats econòmiques d’aquest van marcar el judici. No en va, al juliol el Japó va fer una donació de més de 2 milions i mig de dòlars per garantir la seva continuïtat, consolidant-se així com el principal finançador. També en l’àmbit judicial, al juny, un tribunal va confirmar la sentència de condemna per difamació de la primera ministra, Mu Sochua, membre del partit de Sam Rangsi, la qual va titllar la decisió de “paròdia judicial”.
D’altra banda, en un àmbit més polític, el Parlament va aprovar al març la primera llei anticorrupció del país amb el suport majoritari de l’Assemblea Nacional i el Senat. El partit de Sam Rangsi va boicotejar les votacions aqegant el caràcter limitat i insuficient de la llei, una denúncia que també van fer seva nombroses organitzacions no governamentals i, fins i tot, el coordinador resident de les Nacions Unides, Douglas Broderick. Malgrat el valor significatiu d’aquesta llei, Amnistia Internacional va situar Cambodja un any més entre els països més corruptes del món. El Govern també va haver de fer front a diverses crítiques després d’autoritzar la policia a fer ús de la força per posar fi a la vaga de 3 mil dones en una fàbrica de Phnom Penh que protestaven contra la suspensió d’una sindicalista, una actuació que va deixar un balanç d’una desena de ferides.
Finalment, en l’àmbit internacional, la delicada relació amb un dels països veïns, Tailàndia, va protagonitzar la majoria de portades de diari. Al febrer, el primer ministre cambodjà, Hun Sen, va anunciar que demanaria l’ajuda del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i de la Cort Internacional de Justícia per aplicar la sentència del 1962 d’aquesta Cort i que, d’acord amb la seva interpretació, situa el temple de Preah Vihear dins el territori de Cambodja, no a Tailàndia. L’origen d’aquest anunci es troba en la reivindicació tailandesa sobre el temple, especialment a partir de la sol·licitud cambodjana d’incloure’l en la llista del patrimoni comú de la humanitat de les Nacions Unides l’any 2008. Les tensions que deriven d’aquesta disputa, però, es van veure parcialment compensades a l’agost quan el Govern tailandès va anunciar la reactivació de les relacions diplomàtiques plenes amb Cambodja després de gairebé nou mesos d’interrupció. El Govern del país veí havia pres aquesta decisió al novembre del 2009 arran del nomenament com a assessor de l’executiu cambodjà de l’antic primer ministre tailandès, Thaksin Sinawatra, que els tribunals de Bangkok acusaven de corrupció. El canvi de la seva postura el va fer possible la renúncia de Sinawatra al càrrec a mitjan agost.