El 2011 va estar marcat pels enfrontaments fronterers amb la veïna Tailàndia arran de la disputa per la sobirania dels terrenys que envolten el temple de Preah Vihear, la titularitat del qual ha estat objecte de controvèrsia des que l’any 1962 el Tribunal Internacional de Justícia va declarar el santuari dins del territori cambodjà. Al febrer, el xoc entre l’exèrcit d’ambdós països va deixar enrere una desena de morts i aquesta xifra va augmentar al llarg dels mesos següents, malgrat les trobades bilaterals, els intents del Govern d’Indonèsia d’actuar com a mediador en el conflicte i les crides de l’ASEAN per a resoldre’l pacíficament. Davant la creixent tensió, les autoritats de Cambodja es van adreçar novament al Tribunal Internacional de Justícia al mes de maig i, només dos mesos després, aquest va exigir la retirada de les tropes tailandeses i cambodjanes d’aquests terrenys i l’acceptació d’una missió d’observadors de l’ASEAN. Aquesta decisió judicial, però, no va posar fi a les exigències de les dues bandes, que durant tot l’any van continuar reivindicant-ne la sobirania.
La vida política interna, la va protagonitzar també la decisió de l’Assemblea Nacional de retirar al març els drets i els privilegis parlamentaris d’un dels principals líders de l’oposició, Sam Rainsy, a qui pocs dies abans la Cort Suprema havia ratificat la condemna de dos anys per tractar d’alterar uns marcadors fronterers amb el Vietnam. Igualment destacat van ser els limitats avenços en els judicis contra els responsables de les atrocitats comeses pels khmers rojos al final dels anys setanta. Gairebé un any després de la condemna de Kang Kek Ieu, conegut com Duch, al mes de juny va començar el judici contra Nuon Chea, Ieng Sary, Ieng Thirith i Khieu Smphan, tots ells alts càrrecs de l’antic Govern acusats d’haver comès genocidi, crims de guerra i crims contra la humanitat. De nou, les pressions del Govern sobre els membres del tribunal van rebre les crítiques de les Nacions Unides i de nombroses organitzacions no governamentals, moltes de les quals van subratllar la lentitud del procés i la manca de col·laboració oficial.
Finalment, en l’àmbit econòmic, l’impuls de noves reformes en l’estructura de producció va permetre a Cambodja assolir una taxa de creixement anual propera al 7%. A aquest creixement, també hi va contribuir la inauguració, al juliol, de la primera borsa de valors en una operació conjunta amb Corea del Sud. Un impacte menys positiu va tenir la decisió del Banc Mundial de suspendre la concessió de nous préstecs al país fins que aquest no es comprometés a donar solucions i a compensar els residents al voltant del llac Boeung Kak, afectats pel desenvolupament d’un projecte finançat per una empresa xinesa.