L'any 2012 va estar marcat per una disminució de la tensió fronterera amb la veïna Tailàndia, amb relació als terrenys que envolten el temple de Preah Vihear, disputat per ambdues parts des que l'any 1962 la Cort Internacional de Justícia atorgués a Cambodja la sobirania sobre el santuari. Al gener, si bé el Grup de Treball Conjunt (GTC) entre Cambodja i Tailàndia va decidir impulsar operacions de neteja de mines antipersones a la zona desmilitaritzada provisional, cap de les parts no es va avenir a retirar-ne les tropes, contravenint el requeriment de la Cort Internacional de Justícia del 2011. A l'espera d'una sentència definitiva de la Cort, el 2013, les autoritats cambodjanes van decidir retirar finalment les seves tropes a mitjan juliol, fet que va ser immediatament imitat per l'exèrcit tailandès. La cerimònia de retirada es va fer coincidir amb el quart aniversari de la declaració dels temples com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. A l'octubre, els carrers de Phnom Penh es van omplir per rebre el fèretre del monarca Norodom Sihanuk, el qual, des que va abdicar el 2004 a favor del seu fill Norodom Sihamoni, s'havia exiliat a Pyongyang i Pequín.
La vida política, la va protagonitzar l'aclaparadora victòria del Partit del Poble Cambodjà (PPC) a les eleccions al Senat que es van celebrar al gener. Amb un 78% dels vots, el PPC es va imposar al partit opositor de Sam Rainsy (21,9%) i va deixar el reialista FUNCINPEC fora de la cambra. Igualment destacables van ser els limitats avenços en els judicis contra els responsables de les atrocitats comeses pels Jemers Rojos al final dels anys setanta. Al febrer, el Tribunal per al Genocidi Cambodjà (TGC) va incrementar la pena de Kang Kek Ieu, acusat de cometre crims contra la humanitat, a cadena perpètua. Al cap d'un mes, però, i en ple judici contra tres altres acusats, el jutge Laurent Kasper-Ansermet va presentar la seva dimissió en denunciar la lentitud del procés i la manca de col·laboració del seu homòleg cambodjà, You Bunleng, i les autoritats cambodjanes. El Japó, Alemanya, el Regne Unit i la Unió Europea van donar 89 milions de dòlars al TGC per al període 2012-13.
En l'àmbit de les relacions internacionals, Cambodja va acollir a l'abril la vintena cimera de l'Associació de les Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN), que va estar marcada per la divisió dels seus membres sobre les reclamacions marítimes de la Xina al Mar del Sud de la Xina, i, per primer cop en la seva història, l'ASEAN va ser incapaç d'assolir una declaració final consensuada. La Declaració de Phnom Penh, doncs, es va limitar a esbossar un codi de conducta per a les disputes marítimes, a més d'apostar per l'enfortiment dels vincles entre els estats membres i la represa de les negociacions a sis sobre el programa d'armes nuclears de Corea del Nord.
En l'àmbit econòmic, els efectes de la crisi financera internacional es van traduir en una baixada de les exportacions i una lleu disminució de la seva taxa de creixement (6,5% enfront del 7% el 2011). Si bé el sector turístic es mantingué estable, el sector de la construcció es va alentir a causa de la falta de crèdit des que el Banc Mundial va decidir suspendre la concessió de nous préstecs al país. Al llarg de l'any, el Govern cambodjà va establir múltiples contactes amb el Fons Monetari Internacional i inversors privats, en especial coreans, per redreçar la situació. Les crítiques a les condicions deplorables dels treballadors a les fàbriques de calçat i tèxtils van culminar al febrer amb la celebració d'un Tribunal Popular a Phnom Penh que va exigir a les multinacionals l'establiment d'un "sou mínim digne".