Cambodja es va mantenir allunyada un any més de la crisi financera, amb un creixement sostingut del 7,2%
© Asia Pacific Business Coalitions on AIDS
Les eleccions legislatives del juliol van condicionar clarament el clima polític de Cambodja durant l’any 2013. En els comicis a l’Assemblea Nacional es van enfrontar el Partit del Poble Cambodjà (PPC), el partit al Govern, i la coalició del Partit del Rescat Nacional Cambodjà (PRNC), fundat l’any 2012 com a aliança entre el Partit dels Drets Humans (PDH) i el partit de Sam Rainsy. El mes anterior, el mateix Rainsy, líder de la coalició, va rebre el perdó reial i va tornar del seu exili voluntari a París. El PPC va obtenir una victòria ajustada, amb 68 escons davant dels 55 del PRNC, el qual va denunciar sospites de frau electoral, es va negar a acceptar l’escrutini i va anunciar que els seus diputats no prendrien possessió fins la constitució d’una comissió d’investigació independent o bé una reforma de la llei electoral. La situació de bloqueig es va allargar fins al novembre, quan, davant de les massives manifestacions a la capital, Phnom Penh (sufocades diverses vegades per la policia), el Govern va designar un grup tècnic per restablir les negociacions amb el PRNC.
El Tribunal per al Genocidi Cambodjà va continuar els judicis contra els responsables de les atrocitats comeses pels khmers roigs i, al final de l’any 2013, l’exoficial Nuon Chea i el president del règim entre el 1976 i el 1979, Khieu Samphan, en espera de sentència, van mostrar penediment per la seva responsabilitat en el genocidi, en un gest sense precedents. Fins a la data, només un general, Kang Kek Ieu, havia estat condemnat a la pena màxima de cadena perpètua, l’any 2012. El Japó va garantir, un any més, la viabilitat financera del tribunal amb una donació extraordinària de 2,5 milions de dòlars al gener. En un context marcat per la manca de col·laboració institucional en aquesta qüestió, cal destacar l’aprovació, al juny, d’una llei per a penalitzar la negació dels crims comesos sota el règim khmer entre el 1975 i el 1979, establint una pena de dos anys de presó i 1.000 dòlars de multa per aquesta ofensa. El rei va decretar centenars d’amnisties polítiques en finalitzar els funerals del seu pare, Norodom Sihanouk, mort el 2012.
En un altre ordre de coses, al novembre, la Cort Internacional de Justícia va dictaminar que els terrenys al voltant del temple de Preah Vihear, a la frontera entre Cambodja i Tailàndia, corresponien a l’Estat cambodjà i va ordenar al Govern tailandès la retirada de les seves tropes a la zona.
Finalment, en l’àmbit econòmic, Cambodja es va mantenir allunyada un any més de la crisi financera, amb un creixement sostingut del 7,2%. L’increment de les exportacions en el sector del calçat i de l’arròs, la bona salut del sector de la construcció i la consolidació de la indústria turística, amb un 20% més de visitants, van facilitar l’estabilització del creixement del país. La inflació es va mantenir relativament baixa, amb una mitjana del 2%.