El sector tèxtil va continuar essent un dels motors econòmics de Cambodja malgrat el decreixement de les exportacions
© World Bank
La tensió entre el Partit del Poble de Cambodja (PPC), liderat pel primer ministre Hun Sen, i el Partit del Rescat Nacional de Cambodja (PRNC) de l'oposició, comandat pel carismàtic Sam Rainsy, va augmentar progressivament al llarg de l'any 2015. A l'abril, l'Assemblea Nacional va aprovar la reforma de la Junta Electoral per una aclaparadora majoria de 113 diputats de 117, com a part del compromís polític per a assegurar la imparcialitat en els comicis del 2018. Tanmateix, posteriorment l'escena política va ser convulsa. El primer escull en les relacions va estar relacionat amb les reivindicacions del Vietnam sobre el territori fronterer de Dak Dam. L'oposició va criticar repetidament el Govern del PPC per una posició dèbil, al seu parer, contra la construcció de carreteres i edificis a càrrec dels vietnamites a la zona disputada. D'altra banda, al novembre, Hun Sen va negar haver acceptat la proposta del Vietnam per a resoldre el conflicte, consistent en la cessió del 60% del territori al país veí. En segon lloc, a l'estiu, diversos activistes del PRNC van ser arrestats i condemnats fins a vint anys de presó per la participació en una manifestació que havia acabat amb esclats de violència al parc de la Llibertat de Phnom Penh l'any 2014. Finalment, a l'octubre, dos diputats del PRNC van ser atacats per manifestants quan sortien del Parlament i l'oposició va acusar el PPC d'haver planejat l'incident. Poc després, amb el senador Hong Sok Hour detingut, el Parlament va destituir Kem Sokha, primer vicepresident del Parlament i membre del PRNC, en una votació que va ser boicotejada per l'oposició.
En aquest context, al novembre, un tribunal va ordenar la detenció de Sam Rainsy, líder del PRNC, sota els càrrecs de difamació i incitació, i el Parlament va aprovar la seva expulsió. L'acusació no era nova, perquè ja havia estat condemnat a presó el 2011 i el 2013 sota aquests càrrecs. Sam Rainsy, que es va assabentar de la notícia durant un viatge al Japó i a Corea del Sud, va decidir no tornar, en espera d'una negociació per a evitar ser condemnat a dos anys de presó. En absència del líder del partit polític de l'oposició, el Consell de Ministres va aprovar l'esborrany de la polèmica Llei de sindicats, que permet més control governamental sobre aquestes organitzacions.
La pressió del Govern sobre el Tribunal Extraordinari de Cambodja, encarregat de jutjar els responsables del genocidi comès durant el règim dels khmers rojos, també va ser objecte de controvèrsia política. Al juliol, el nord-americà Mark Harmon va dimitir com a jutge investigador, tres anys després d'assumir el càrrec i obtenir èxits com la condemna a cadena perpètua de tres líders del règim comunista. La seva marxa es va produir després que la policia és negués a actuar davant diverses ordres d'arrest, com ara l'emesa contra Meas Muth, un antic cap de la marina acusat d'haver enviat detinguts a un centre de tortura on van morir més de 14.000 persones. D'aquesta manera, el Govern de Hun Sen va mostrar grans reticències a continuar amb les investigacions, més enllà de les condemnes simbòliques de l'exsubsecretari del partit, Nuon Chea, de l'expresident del règim, Khieu Samphan, i del general Kang Kek Ieu.
La inestabilitat institucional va posar fi a mesos de bon clima per a la inversió estrangera, i les exportacions de manufactures van créixer a un ritme inferior a altres anys, a causa de l'apreciació del dòlar. Tanmateix, els sectors del tèxtil, el calçat, la construcció i els serveis, en particular, el turístic, immobiliari i financer, van continuar essent els motors econòmics del país. Cambodja va tancar l'any amb un creixement del 7%, reforçat també per un enfortiment de la demanda interna.