Amb vista a les eleccions locals del 2017 i les generals del 2018, el Govern de Hun Sen, líder del Partit del Poble de Cambodja (PPC), va continuar la seva implacable batalla legal contra l’opositor Partit del Rescat Nacional de Cambodja (PRNC). A l’octubre, el Govern va prohibir oficialment l’entrada al país del líder del PRNC, Sam Rainsy, que s’havia exiliat voluntàriament per evitar dos anys de presó sota càrrecs de difamació i que denunciava ser víctima de persecució política en nombrosos mitjans de comunicació estrangers. Al novembre, va ser declarat culpable, fet que va esvair tota esperança de retorn. Alhora, el Govern va desestimar la petició de Rainsy d’alliberar 30 activistes i polítics opositors, i va augmentar la pressió sobre el PRNC, especialment sobre el seu president en funcions, Kem Sokha, que va passar bona part de l’any amagat a la seu del PRNC i es va negar repetidament a acudir als jutjats per a declarar –sobre els càrrecs de difamació i presumpte ús de prostitució–, premissa per la qual va ser condemnat a cinc mesos de presó. D’aquesta manera, el PRNC es va quedar sense líders de cara a les eleccions municipals del juny del 2017. D’altra banda, el Govern també va optar per aixecar la immunitat parlamentària d’opositors crítics, com la senadora Thak Lany, que al novembre va ser condemnada a un any i mig de presó, també per difamació, en haver insinuat, en un discurs, que les autoritats havien orquestrat la mort de Kem Ley, un comentarista polític crític amb el Govern que va ser assassinat al juliol.
Durant l’any, el país també va ser testimoni de l’alliberament dels guardaespatlles de Hun Sen, responsables d’agredir brutalment diputats del PRNC a la tardor del 2015 i de l’empresonament de tres membres de l’oposició que havien participat en les manifestacions del parc de la Llibertat l’any 2014. Desafiant aquest context advers, al novembre, 39 diputats del PRNC van decidir tornar a ocupar els seus escons, després de gairebé un any de boicot, per a intentar bloquejar, sense èxit, els pressupostos per al 2017, amb una partida més alta de despesa militar. Finalment, el PRNC es va mostrar molt crític amb la Comissió Electoral Nacional, a qui va acusar d’obstaculitzar el procés de vot dels cambodjans a l’exterior durant el procés de registre de cara a les eleccions del 2017.
En un altre ordre de coses, al novembre, el Tribunal Suprem cambodjà va ratificar en apel·lació la condemna a cadena perpètua de dos dels principals dirigents del règim dels khmers rojos encara vius, Nuon Chea i Khieu Samphan, acusats de crims contra la humanitat. L’any també va ser testimoni d’avenços en el reconeixement de les víctimes de matrimonis forçosos durant aquell règim, amb la declaració de diverses supervivents davant el Tribunal Extraordinari de Cambodja.
Tot i la inestabilitat política, Cambodja va mostrar un creixement econòmic del 7%, impulsat pels sectors del tèxtil i del calçat, i les exportacions van pujar gairebé un 10% durant la primera meitat de l’any. Amb tot, l’arribada de turisme només va créixer el 3,4% en el primer semestre, inferior al 4,9% registrat en el mateix període de l’any 2015. La inversió estrangera va caure lleugerament, a causa de la disminució de facilitats creditícies dels bancs. Segons l’últim informe de Transparència Internacional, Cambodja va passar a ser el país més corrupte de l’ASEAN al principi de l’any 2016.