L’any no va començar de manera tranquil·la al Canadà i, particularment, a la ciutat de Quebec, quan el 29 de gener, es va produir una matança al Centre Cultural Islàmic, a la mesquita del barri de Sainte-Foy. Sis persones van ser assassinades a trets i 19 més en van resultar ferides. L’autor va ser un individu que va actuar en solitari, Alexandre Bissonnette, de 27 anys, i del qual es coneixia la seva simpatia per polítics com Marine Le Pen i Donald Trump i els seus plantejaments d’extrema dreta, favorables al nacionalisme blanc, i contraris a l’islam, als refugiats i, també, contra el feminisme. Això no obstant, no se’l va acusar de terrorisme, perquè la legislació canadenca considera que aquest delicte implica pertinença o col·laboració amb un grup, i en aquest cas va actuar en solitari. Per això, l’acusació és de 6 càrrecs d’assassinat en primer grau i 5 d’intent d’assassinat. Aquestes acusacions poden suposar-li cent cinquanta anys de presó sense possibilitat de sortir-ne.
D’altra banda, la tragèdia va donar peu a un nou episodi d’enfrontament mediàtic, sobretot quan determinats mitjans de comunicació anglòfons van relacionar d’alguna manera Bissonnette amb plantejaments propis del que s’anomena el “Quebec profund” i, fins i tot, amb l’univers del nacionalisme quebequès més conservador i contrari a la diversitat ètnica, religiosa i racial. Lògicament, la resposta quebequesa va ser immediata i va negar qualsevol tipus de lligam amb el sospitós.
A banda d’aquest esdeveniment, probablement el que més va atreure l’atenció sobre el país va ser el paper del primer ministre, Justin Trudeau, que fins i tot va començar a assumir un lideratge global. Trudeau, en el càrrec des del 2015, va esdevenir aquest any la contrarèplica del president nord-americà, Donald Trump, sobretot en temes com la crisi dels refugiats, el Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord, així com en les relacions amb Mèxic o l’obertura comercial, enfront del proteccionisme del veí del sud.
Trudeau va criticar les mesures limitadores de l’entrada de ciutadans musulmans aprovades per Trump, i en una piulada a Twitter, el 28 de gener, va donar la benvinguda al Canadà a tots aquells que fugien de la persecució, el terror i la guerra, i va afegir que la diversitat és la fortalesa del Canadà. Tanmateix, amb el pas dels mesos i amb l’augment del nombre d’immigrants que, procedents dels Estats Units i sovint de manera il·legal, van anar entrant al Canadà, van aparèixer fortes crítiques que el van obligar a recordar que calia seguir els procediments legals.
D’altra banda, les relacions bilaterals amb els EUA també es van veure sacsejades per la voluntat nord-americana d’imposar aranzels a productes canadencs, com és la fusta i l’aeronàutica, fet que va donar lloc a respostes canadenques contra els productes nord-americans.
També la voluntat de Trump de renegociar el Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord (NAFTA, en anglès), sobretot pel que fa a Mèxic, va portar aquest país i el Canadà a refermar les seves relacions bilaterals per ajudar-se mútuament davant del soci més poderós, tant en el mateix àmbit continental, com també en l’Acord Transpacífic, al qual van continuar pertanyent ambdós estats, malgrat la retirada dels Estats Units, decretada per Trump tot just arribar a la presidència.
El Canadà, amb el Govern de Trudeau, vol recuperar el prestigi que va tenir sota el mandat del seu pare, Pierre Elliott Trudeau, que va ser primer ministre en dues ocasions entre la darreria dels seixanta i el començament dels vuitanta del segle passat, amb el desenvolupament d’un rol propi a Amèrica, a l’Àsia, a Europa i també a l’Àfrica. D’aquesta manera, es pretén esborrar el seguidisme que el país va fer, sota els mandats dels conservadors Mulroney i Harper, dels presidents americans Reagan i Bush, i sota el liberal Chrétien, de Bill Clinton.
Pel que fa al Quebec, els sobiranistes quebequesos van seguir de molt a prop els esdeveniments a Catalunya, fins al punt que alguns d’ells van reconèixer que ara són ells qui s’emmirallen en els catalans i no a l’inrevés. De totes maneres, la situació política al Quebec no va semblar que mostrés indicis d’un retorn al poder dels sobiranistes, ni a curt ni a mitjà termini.