Les eleccions del 2010 van condicionar molt l'agenda política de l'any, especialment a causa de les maniobres del president Uribe per forçar un canvi legislatiu que li permeti presentar-se com a candidat per a un tercer mandat. Els grups de l'oposició van plantar batalla des del principi, però la força del Pol Democràtic i el Partit Liberal no va ser suficient per a frenar els desigs d'Uribe i els seus partidaris. La clau va quedar a mans del Partit Conservador, que dóna suport al Govern però que no ha decidit si presentarà candidat propi a les eleccions del 2010 ni si acceptarà la possibilitat de reelecció presidencial d'Uribe al referèndum. Després de moltes negociacions per assegurar-se el suport necessari, Uribe va aconseguir que les cambres legislatives, primer el Senat a l'agost i després el Congrés al setembre, aprovessin la convocatòria d'un referèndum, al principi del 2010, si el Tribunal Constitucional no posava cap objecció. Mentrestant, la popularitat d'Uribe es va mantenir alta en les enquestes, si bé, tot i que la governabilitat del país no està en perill, la polarització ha anat creixent i el desgast polític també, tant per als partits que donen suport al Govern com per als de l'oposició. En l'àmbit econòmic, la situació tampoc no va ser gaire favorable, tant per la contracció important en el consum intern com pels efectes de la crisi internacional, especialment per la davallada de les exportacions als Estats Units i la baixada de les remeses dels emigrants. Igualment preocupant va ser el continuat descens en les relacions comercials amb Veneçuela, motivat per la decisió del Govern veneçolà de limitar les relacions amb Colòmbia a partir del moment que Bogotà va negociar un acord de lliure comerç amb els EUA. En el balanç del 2009, les previsions van indicar una lleu caiguda del PIB, del 0,5%, que contrasta amb el 5% de creixement mitjà anual dels darrers cinc anys.
Respecte a les relacions exteriors, va continuar el clima de fredor i suspicàcia amb els seus veïns, l'Equador i Veneçuela, que va augmentar a mesura que Colòmbia feia més estreta la cooperació amb els Estats Units. Per aquest motiu, l'acord que permet l'ús de les bases colombianes a les forces nord-americanes en la lluita contra el narcotràfic i el terrorisme va ser considerat molt negativament pels governs de Caracas i Quito. Aquests van intentar fer causa comuna amb els altres països sud-americans per denunciar l'acord en una reunió de la UNASUR, però els governs del Brasil, Xile i el Perú van neutralitzar la iniciativa en donar un vot de confiança al Govern colombià.