A l’Havana, Cuba, van tenir lloc les negociacions entre el Govern de Colòmbia i les guerrilles de les FARC que van portar a un preacord per a posar punt i final als més de cinquanta anys de conflicte armat en territori colombià
© Centro de Memoria Paz y Reconciliación
La popularitat del president Santos va anar a la baixa al llarg de l'any, alhora que va créixer la fragmentació política i també el descrèdit dels partits polítics més tradicionals. Aquesta tendència de pèrdua de credibilitat del sistema ja s'havia manifestat en les eleccions generals de l'any anterior, concretament, en una baixa participació de poc més del 40%, que es va reflectir en uns resultats decebedors. D'aquesta manera, la reelecció presidencial el 2014 es va produir amb un suport popular força inferior i Santos va haver de governar amb una minoria parlamentària encara més limitada. En aquest context es van celebrar les eleccions municipals de l'octubre del 2015, en què els partits tradicionals van aconseguir poc més del 25% dels vots. També cal destacar que en el resultat de la majoria de les alcaldies guanyades va ser força més rellevant la personalitat dels candidats que les sigles o les agrupacions polítiques que hi havia al darrere.
L'altre gran tema polític va ser la continuïtat en les negociacions entre el Govern i les guerrilles de les FARC per a tractar d'assolir un acord de pau. Dels cinc punts de l'agenda encetada l'any 2012, fins ara s'havia arribat a acords parcials en tres, en concret, sobre els temes de la terra i el desenvolupament rural, la participació política i finalment la qüestió de les drogues. Però les negociacions estaven encallades en dos temes crucials, com és el cas del reconeixement de les víctimes del conflicte i les possibles reparacions de danys, i sobretot la forma en què s'aplicaria la justícia als implicats en el conflicte un cop arribat a un acord de pau. Al juliol, les FARC van anunciar un alto el foc provisional unilateral i aquest pas va ajudar a rellançar la negociació, de manera que al final de setembre es va assolir a l'Havana un principi d'acord sobre la qüestió de la justícia entre el president Santos i els màxims representants de les FARC en les negociacions. Però encara van quedar pendents alguns detalls per tancar abans del 23 de març de 2016, data límit que es van posar les parts per anunciar l'acord definitiu.
Respecte a la situació econòmica, l'estancament generalitzat a tota l'Amèrica Llatina per la davallada del ritme de creixement de la Xina i el menor impuls dels EUA i Europa, també va afectar Colòmbia. En aquest context, el creixement del PIB va ser a l'entorn del 2,5%, gairebé la meitat que els anys anteriors. El valor de les exportacions es va reduir per l'impacte de la caiguda dels preus internacionals dels productes de la mineria, incloent-hi el petroli. D'altra banda, l'augment de les vendes dels productes agraris, com el cafè, les flors o les bananes, no va arribar a compensar els desequilibris de la balança comercial exterior. En aquestes condicions, el consum intern i les despeses del Govern van ser els únics factors que van poder contribuir al creixement del PIB.
Finalment, en l'àmbit exterior es va revifar de nou el conflicte amb la veïna Veneçuela, arran de la decisió del Govern de Caracas de tancar la frontera entre ambdós països a partir del mes d'agost, a la vegada que es van deportar més de 20.000 colombians. En canvi, les relacions amb el Perú es van reforçar, i per segon any consecutiu es va reunir la comissió binacional, formada pels dos presidents i els governs dels dos països complets.