El president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, visita la localitat de Manizales, afectada per una esllavissada de terres
© SIG, Sistema Informativo del Gobierno / César Carrión
Després que el Congrés i el Senat ratifiquessin els acords de pau entre el Govern i les FARC, es va encetar la implementació dels compromisos adquirits, que es va perllongar durant tot l’any. Entre aquests compromisos destacava l’entrega de les armes, que es va efectuar després d’un llarg procés culminat, oficialment, en l’acte celebrat a l’agost amb el president Santos i el delegat de la missió de les Nacions Unides, com a entitat verificadora. A la vegada s’havia de fer efectiu un segon compromís, que consistia a garantir la seguretat i facilitar la reincorporació dels antics guerrillers a la vida civil. En aquest sentit, al Congrés es va aprovar el reglament de la Jurisdicció Especial per a la Pau, que és el mecanisme de justícia transaccional acordat per esclarir totes les violacions de drets humans produïdes al llarg del conflicte. És també un component excepcional per facilitar el reconeixement i la reparació en els casos que s’acullin a la llei d’amnistia. Igualment, per a dur a terme aquesta tasca, es va anunciar la creació d’una segona missió de les Nacions Unides que acompanya el Govern colombià en tot aquest procés. Malgrat tot, en el context de la consolidació de la pau encara han quedat moltes seqüeles de la violència contra líders socials, activistes i representants de les comunitats camperoles. A mesura que es van anar retirant els grups guerrillers dels territoris que controlaven, en alguns casos es va desencadenar una lluita liderada per altres grups armats informals que volen controlar uns territoris on abunda primordialment el conreu de la fulla de coca. El Defensor del Poble va anunciar a l’estiu que el darrer any i mig s’havien comptabilitzat 186 morts a causa de la violència social.
Finalment, a rebuf del desplegament dels acords de pau amb les FARC, el Govern colombià es va proposar trobar vies de solució al conflicte amb l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN), l’altra força guerrillera que encara està en actiu. Les primeres negociacions entre el Govern i l’ELN es van iniciar formalment al febrer a Quito (Equador) i van passar per diferents fases de gran complexitat, que van permetre arribar a un primer acord al final d’estiu, quan es va anunciar un cessament bilateral del foc per al gener del 2018. Un organisme bilateral verificarà aquest acord, format per representants de la guerrilla i del Govern sota l’empara de les Nacions Unides i de l’Església catòlica, que faran una tasca d’acompanyament.
El país es va veure afectat per dues catàstrofes naturals ocorregudes al mes d’abril. Les persistents pluges torrencials van provocar esllavissades de terres a Mocoa i, posteriorment, a Manizales, que van provocar més de 300 i 20 morts, respectivament
Quant a l’àmbit econòmic, va perdurar l’estancament, amb un creixement del PIB al voltant del 2%. La feblesa del sector exterior va continuar present per la manca de dinamisme en les vendes als principals clients de Colòmbia (Brasil, Xina i EUA), mentre que va persistir l’estancament de moviments en el mercat internacional dels principals productes d’exportació colombians (el petroli i el cafè). En aquest context depressiu des del punt de vista d’aportació externa, l’activitat econòmica es va continuar sostenint fonamentalment en el consum intern i en la despesa pública, a més de mantenir el bon ritme de les inversions en infraestructures.
En l’àmbit exterior, va destacar la visita del president Santos als EUA, on es va reunir a Washington amb el president Trump i diversos polítics i empresaris, dels quals va obtenir suport per a les polítiques d’implementació dels acords de pau i del control de la producció de narcòtics. També va ser important la visita del papa Francesc al setembre, ja que va donar suport al desplegament dels acords de pau amb les FARC.