L’any 2013 va ser testimoni dels esforços de Kim Jong-un per consolidar el seu lideratge en el segon any de mandat. Un any més, però, qualsevol intent d’oferir un discurs més moderat, centrat en el desenvolupament econòmic, la reducció de la confrontació Nord-Sud i l’eventual reunificació de les dues Corees, es va veure diluït pels fets i la retòrica bel·licista contra Corea del Sud i els Estats Units, orquestrada per l’aparell del règim. Al desembre del 2012, el llançament d’un satèl·lit en commemoració dels cent anys del naixement del fundador de la República Democràtica Popular de Corea (RDPC), Kim Il-sung, va aixecar, de nou, el recel de la comunitat internacional envers les ambicions nuclears del règim nord-coreà. Com a resposta, al mes de gener, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides, empès pels Estats Units, va aprovar per unanimitat la Resolució de condemna 2087, que advertia de la presa de mesures coercitives si la RDPC duia a terme una tercera prova nuclear.
Lluny d’assolir un efecte dissuasiu, la mesura va endurir encara més el missatge del règim nord-coreà i, al cap d’un mes, es va produir la prova nuclear subterrània més potent fins aleshores. L’escalada va tenir el seu punt culminant a l’abril, quan la RDPC va anunciar l’anul·lació de l’armistici que havia posat fi a les hostilitats després de la guerra de Corea l’any 1953. Corea del Nord va mobilitzar les seves tropes perquè considerava una provocació tant la Resolució 2094 (març del 2013), que imposava un sever paquet de sancions contra el programa nuclear del país, com les maniobres militars de Corea del Sud i els Estats Units.
La creixent incomoditat de la Xina davant del deteriorament de la situació, però, va obligar el règim nord-coreà a frenar l’escalada i avenir-se a restablir les converses bilaterals amb Corea del Sud, perquè temia l’allunyament del seu principal aliat i soci econòmic, que l’any 2013 va restringir l’exportació de determinats equipaments i substàncies químiques.
Al setembre, Corea del Nord va facilitar la reobertura del complex industrial conjunt de Kaesong, tancat des del mes d’abril amb la retirada dels treballadors nord-coreans, i a final d’any, va sorprendre la comunitat internacional anunciant la voluntat de reprendre les negociacions a sis, de les quals havia sortit l’any 2009.
Al març, el Consell de Drets Humans va aprovar, per primer cop, una investigació de les violacions dels drets humans a Corea del Nord, centrant-se sobretot en la xarxa de camps de concentració, on es calcula que hi ha 200.000 persones en situació d’esclavitud i dèficits alimentaris. L’any 2013 va finalitzar amb l’execució del número dos del règim, Jang Song-thaek, oncle de Kim Jong-un, acusat d’orquestrar un cop d’estat.
Finalment, pel que fa al desenvolupament econòmic, Corea del Nord va centrar els seus esforços a establir noves zones de col·laboració econòmica amb la Xina, avançar en la concreció de noves polítiques industrials i agrícoles i, finalment, negociar el pagament del deute d’11.000 milions de dòlars a Rússia, assumit durant l’era soviètica. No obstant això, el ferri control governamental i la inestabilitat regional van continuar essent un escull en la progressiva reforma del sistema autàrquic.