El 2014 va ser un any d’alts i baixos en la relació entre els dos països coreans. Al febrer, es va produir un històric apropament dels dos països, amb la celebració de la primera trobada formal, després de set anys. La reunió va permetre que, al cap d’una setmana, s’organitzessin diverses trobades entre famílies separades per la guerra, però Corea del Nord va condicionar el diàleg a la fi de les maniobres militars conjuntes de Seül i Washington i l’aixecament de les sancions econòmiques. Un mes després, els exèrcits respectius van intercanviar foc real en aquesta frontera marítima en disputa i el continu llançament de projectils de curt abast de Corea del Nord va acabar congelant les converses. A l’octubre, però, coincidint amb la celebració dels Jocs Asiàtics a la ciutat sud-coreana d’Incheon, la trobada entre una delegació d’oficials nord-coreans i el Govern de Corea del Sud va acordar de restablir una ronda de diàleg del més alt nivell. L’acord, liderat per la mà dreta de Kim Jong-un i el recentment nomenat vicepresident de la Comissió Nacional de Defensa del règim, Hwang Pyong-so, va arribar en un context marcat pels rumors sobre la salut del líder nord-coreà, que va restar en parador desconegut durant quaranta dies i que no va ser present als actes de celebració del seixanta-novè aniversari de la creació del Partit dels Treballadors. A l’octubre, el líder nord-coreà va reaparèixer de nou, recolzat en un bastó, durant una visita oficial.
En l’àmbit internacional, la cordialitat de la Xina amb el Govern sud-coreà i la seva crítica al programa nuclear de Corea del Nord van aixecar el recel dels oficials del règim. Diversos analistes afirmen que la Xina havia començat a marcar distància després de l’execució de l’oncle de Kim Jong-un, Jang Song-thaek, proper a l’actual cúpula del Partit Comunista xinès. En aquest context, Pyongyang va moderar el seu to bel·licós contra els Estats Units i Corea del Sud i, en un gest sense precedents, va reconèixer l’existència de camps de treball forçós dins les seves fronteres, com a resposta a un dur informe de les Nacions Unides publicat al febrer, que denunciava una violació sistemàtica dels drets humans. La relació amb els EUA es va mantenir tensa després que, al desembre, l’FBI va responsabilitzar Corea del Nord dels ciberatacs als estudis de Sony a Hollywood, per l’estrena de la comèdia The Interview , una sàtira sobre el règim coreà.