L'any 2015, el règim comunista va celebrar amb ostentació els setanta anys del domini del Partit dels Treballadors, amb una desfilada a Pyongyang, aquest cop amb premsa internacional convidada. Tot i mantenir l'habitual retòrica bel·licista contra Corea del Sud i els Estats Units, Kim Jong-un va centrar els esforços al llarg de l'any a projectar la imatge de líder incontestable del partit.
A l'agost, es va produir un dels pitjors episodis de tensió entre les dues Corees. La mutilació de dos soldats sud-coreans a causa de l'explosió de mines antipersones nord-coreanes va dur Corea del Sud a reactivar els altaveus a la frontera per difondre missatges propagandístics contra el règim nord-coreà. Els dies següents van estar marcats per l'intercanvi de foc d'artilleria a la zona desmilitaritzada, i Kim Jong-un va declarar un estat pràcticament de guerra. A final de mes, però, després de dures negociacions, es va arribar a un acord perquè cessessin les hostilitats i a més, es va permetre una nova trobada de famílies separades per la guerra (1950-53).
Al novembre, el règim nord-coreà també va plantejar una reunió entre les dues Corees al màxim nivell, una proposta que arribava enmig d'importants canvis diplomàtics al nord-est asiàtic que estaven deixant Corea del Nord més aïllada que mai. Un dels canvis que més repercutiren en aquesta nova situació fou l'apropament de Corea del Sud des del 2013 a la Xina --incòmoda per la negativa de Pyongyang a renunciar al seu programa nuclear i per anuncis polèmics com el de l'obtenció d'una bomba d'hidrogen-- i el Japó, països que al mateix novembre van acordar impulsar un tractat de lliure comerç a tres bandes.
D'altra banda, Corea del Nord va mantenir un enfrontament directe amb els Estats Units, que al gener havia imposat sancions al règim per la presumpta implicació en els ciberatacs dels estudis de Sony Pictures a Hollywood, al novembre del 2014. Rússia es va consolidar com a nou aliat econòmic, però el règim va evitar escenificar cap entesa. En un altre ordre de les coses, a l'agost, Corea del Nord va adoptar una nova zona horària i va endarrerir els rellotges mitja hora, per a allunyar-se de l'"imperialisme occidental".
Al desembre, l'Assemblea General de les Nacions Unides va tractar una resolució aprovada per una de les seves comissions que denunciava la flagrant violació dels drets humans a Corea del Nord. A la tardor, l'enviament del número tres del règim, Choe Ryong-hae, i d'un missioner canadenc d'origen sud-coreà, Hyeon Soo Lim, a un camp de treballs forçats va confirmar la intransigència de Kim Jong-un, fins i tot amb aquells més propers.