L’any 2016, Corea del Nord va ser testimoni del primer Congrés del Partit dels Treballadors des del 1980, destinat a reforçar, encara més, el poder de Kim Jong-un com a líder del règim.
Pyongyang va centrar els seus esforços a demostrar als seus adversaris que no només no renunciava al seu programa nuclear, sinó que també avançava a bon ritme en l’obtenció de la bomba atòmica. Al gener, el règim va realitzar la seva quarta prova nuclear, amb la detonació d’una bomba d’hidrogen. Per això, Corea del Sud li va imposar noves sancions i va suspendre les seves activitats en les iniciatives compartides del complex industrial de Kaesong i el mont Kumgang. En aquest context delicat, al març, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar per unanimitat una resolució que reforçava les sancions contra Corea del Nord. El règim va mantenir la seva activitat militar, i va enlairar el seu satèl·lit Kwangmyongsong-4. Al juliol, va llançar un míssil de rang intermedi que, segons els experts, tenia capacitat suficient d’arribar a la base nord-americana de Guam, i un mes després, va llançar un míssil submarí cap a la mar del Japó. Finalment, al setembre, coincidint amb les massives celebracions del 65è aniversari del règim comunista, Pyongyang va realitzar la seva cinquena prova nuclear –la més important fins a la data–, que va suposar una nova resolució de condemna a càrrec del Consell de Seguretat, sense els vots de Rússia i la Xina.
Al març, el règim va considerar una declaració de guerra el desplegament militar sense precedents exhibit per Seül en les seves tradicionals maniobres conjuntes amb els Estats Units, així com l’aproximació extrema de bombarders americans a la zona desmilitaritzada entre les dues Corees. Pyongyang també es va mantenir en guàrdia amb l’estratègia defensiva del Govern de Park Geun-hye. Finalment, el Govern de Barack Obama va establir, per primer cop, sancions contra els nord-coreans involucrats en violacions dels drets humans, fet que va ser considerat una ingerència pel règim de Pyongyang. I és que l’any va estar especialment marcat per la persecució per raó de culte religiós, la tortura en camps de treball forçós i desaparicions, entre les quals va destacar la de la primera dama i esposa de Kim Jong-un, Ri Sol-ju, que no havia aparegut en públic durant mesos.