L’any 2013, l’actualitat política a Corea del Sud es va veure marcada per l’inici del mandat de Park Geun-hye, líder del partit conservador Saenuri i primera dona a ocupar aquest càrrec en la història del país. Immediatament després de les eleccions presidencials de desembre del 2012, al gener, l’Assemblea Nacional va aprovar uns pressupostos que recollien clarament les prioritats de Park: la millora de l’estat del benestar, la reducció del dèficit i l’avenç cap a la unificació de les dues Corees. Tot i les dificultats per a formar govern, a causa de les presumptes irregularitats comeses per diversos membres del seu equip de transició, Park Geun-hye va ser investida presidenta de la República al febrer i finalment, al març, es va constituir el nou executiu. Al març, l’opositor Partit d’Unió Democràtica (PUD) va avortar els plans del Govern d’obtenir un control més gran dels mitjans de comunicació a través del recentment creat Ministeri de Ciència i Planejament, que garanteix el paper regulador de la Comissió de Comunicacions de Corea.
La primera meitat de l’any 2013, la península va ser testimoni d’un deteriorament de les relacions entre Corea del Nord i del Sud. Tanmateix, Seül va mantenir la seva aposta pel diàleg i en un gest de conciliació, al setembre, va anunciar l’enviament de 8,4 milions de dòlars al Nord en concepte d’ajuda humanitària. La mesura va ser precedida per la reobertura, el mateix mes, del parc industrial conjunt de Kaesong, tancat a l’abril amb la retirada dels seus treballadors nord-coreans.
Els contactes bilaterals amb la Xina, els Estats Units i Rússia es van succeir al llarg de l’any per valorar la sortida del conflicte. Tot i les discrepàncies amb les potències regionals envers la conveniència de reobrir les converses a sis sense concessions de Corea del Nord, el primer any de mandat de Park Geun-hye va estar marcat pels esforços per enfortir els vincles polítics i econòmics a la regió. D’altra banda, la tebiesa del Govern de Shinzo Abe en la condemna dels crims comesos per les tropes japoneses a Corea del Sud durant la Segona Guerra Mundial, així com la disputa per les illes Dokdo (Takeshima en japonès), van refredar les relacions entre ambdós països.
Corea del Sud va experimentar el creixement econòmic més elevat des de l’any 2011, amb un increment del 2,7% del PIB. Els analistes van coincidir a atribuir part del mèrit a la política econòmica del Govern de Park, que va establir exempcions fiscals, va induir el Banc de Corea a baixar un 25% el tipus d’interès i va injectar, al maig, 15.000 milions de wons amb un triple objectiu: estimular el rígid mercat de treball, impulsar el mercat immobiliari i compensar la baixada d’ingressos per impostos, derivada de la debilitat del consum intern. Un any més, però, Corea del Sud es va enfrontar a un envelliment de la seva població activa, fet que condiciona clarament la productivitat de les seves empreses, només incrementada en sectors com el de la construcció, en un 3%.