Corea del Sud 2015

Park Geun-hye va encarar el seu tercer any com a presidenta de Corea del Sud disposada a impulsar àmplies reformes estructurals per a reactivar l'economia del país, durament colpejada l'any 2015 per un brot de la malaltia respiratòria MERS i la desacceleració de la demanda de la Xina i altres països asiàtics. Entre els mesos de juny i agost, l'aparició de 186 casos de contagi per MERS i la mort de 36 persones van ser la causa d'una psicosi col·lectiva per a evitar els espais públics, cosa que va fer caure el consum intern i el sector turístic. Poc després, coincidint amb una devaluació sobtada del iuan, les exportacions van caure el 14,7%, el nivell més baix des del 2009.

En aquest context clarament desfavorable, el Govern de Park va decidir augmentar la seva despesa i reduir els impostos sobre els béns de consum, i el Banc de Corea, d'altra banda, va abaixar el tipus d'interès a un mínim 1,5%. El conjunt de mesures a curt termini va tenir efectes positius sobre l'economia, i l'any va tancar amb previsions de creixement del 2,7%.

La veritable qüestió sobre la taula per a Park Geun-hye va ser la reforma del rígid mercat laboral sud-coreà. Al setembre, una comissió formada per membres del Govern, patronals i sindicats va aprovar un esborrany que establia retallades en els salaris dels treballadors propers a la jubilació i endarreria també l'edat per a retirar-se dels 55 als 60 anys. La reforma, que ha de permetre més contractació de joves, també preveu escurçar la jornada per a milers de treballadors i més flexibilitat per als acomiadaments. Tant els sindicats com el principal partit de l'oposició, la Nova Aliança Política per a la Democràcia, la van criticar frontalment. També va aixecar polèmica la decisió del Govern de substituir els llibres d'història actuals, publicats per editorials privades, per llibres emesos pel Govern a partir del 2017. L'anunci va ser condemnat per bona part del món educatiu, que va acusar el Govern conservador d'intentar manipular la història amb fins ideològics. A mitjan mes, unes 70.000 persones es van manifestar contra el Govern pels carrers de Seül, en la que va ser la concentració més multitudinària en set anys. L'actuació policial contra els manifestants va ser criticada internacionalment i diverses veus van denunciar moviments del Govern per a silenciar l'oposició a internet.

La tardor també va estar marcada per la sentència a set anys de presó de l'operador del ferri Sewol, naufragat l'any 2014, amb el resultat de 300 estudiants coreans morts. Poc després, Park Geun-hye va presentar davant del Parlament els pressupostos per a l'any 2016, que incloïen un increment del 4% respecte l'any anterior. L'anunci va tenir lloc poc després d'una nova trobada de famílies separades durant la guerra de Corea, i en espera d'una nova reunió al més alt nivell entre les dues Corees, després d'un episodi d'extrema tensió a l'agost, quan es va produir un intercanvi de foc d'artilleria a la zona desmilitaritzada. L'incident va posar en alerta màxima el Govern de Park Geun-hye, que va activar la propaganda contra Corea del Nord en explotar una mina antipersona nord-coreana, amb dos soldats ferits.

En aquest context, Corea del Sud va mantenir una agenda internacional destinada a teixir complicitats en contra del règim de Pyong-yang: Park es va reunir per segon cop amb el president nord-americà Barack Obama i va assistir a la commemoració de la fi de la Segona Guerra Mundial a Pequín, fet que va confirmar certa sintonia amb la Xina, fins aleshores principal aliat de Corea del Nord. Al juny, Park va signar un acord de lliure comerç amb el president xinès Xi Jinping i, al novembre, es va anunciar un principi de pacte per a un acord similar que incloïa el Japó. Dies abans, Park ja havia escenificat cert apropament en la seva primera reunió amb el primer ministre, Shinzo Abe, amb qui havia mantingut pèssimes relacions fins aleshores a causa de la seva retòrica bel·licista i la negativa d'assumir responsabilitats per la violació sistemàtica de dones sud-coreanes per soldats nipons durant la colonització. Al desembre, el Govern japonès va oferir un nou gest de distensió en demanar disculpes oficials per aquests fets i en anunciar la creació d'un fons de compensació, amb una aportació de mil milions de iens.