La presidenta de la República de Corea, Park Geun-Hye (centre), amb el primer ministre japonès, Shinzo Abe (esquerra)l
© kremlin.ru
A Corea del Sud, l’any 2016 va estar marcat per la inestabilitat del Govern de Park Geun-hye, que es va veure involucrada en un escàndol per la gran influència política que havia adquirit Choi Soon-sil, amiga seva, acusada d’accedir a informació confidencial i d’articular un grup d’assessors per a influir en assumptes empresarials i d’estat. Park va veure caure la seva popularitat a un 5%. A l’octubre, durant el debat dels pressupostos del 2017, Park va defensar, per primer cop, la modificació de la Constitució per a posar fi al mandat presidencial únic de cinc anys, adduint l’escàs marge per a consolidar les polítiques governamentals. Dies després, va canviar de ministre de Finances i va forçar la substitució del primer ministre, Hwang Kyo-ahn, pel més afí Kim Byung-joon. Tanmateix, la decisió va ser àmpliament criticada per l’oposició, i la creixent pressió social, amb milers de persones al carrer, va dur Park a oferir concessions: seria el Parlament qui escolliria el nou primer ministre i acceptaria que aquest pogués assumir algunes competències presidencials. Al novembre, Park va comparèixer a la televisió per a assumir tota la responsabilitat pel cas de Choi Soon-sil, que havia estat arrestada, i va acceptar declarar davant la Fiscalia.
D’altra banda, el governant Partit Saenuri arrossegava greus divisions internes, amb els partidaris de Park públicament enfrontats als seus detractors, que van ser apartats de les llistes. Aquest va ser un factor clau en els mals resultats electorals del Partit Saenuri, que, inesperadament, va perdre la majoria absoluta a l’Assemblea Nacional en les eleccions generals de l’abril. Set dels expulsats van retenir el suport necessari en les seves circumscripcions i van obtenir escó com a independents. Amb tot, al juny, es van avenir a retornar al partit, després de diverses negociacions amb el grup conservador. Era una treva política en el Govern de Park, que veia com el Partit Saenuri recuperava la posició dominant a l’Assemblea Nacional, amb 129 diputats, contra els 121 de l’opositor Partit Minjoo i els 38 dels centristes. Els mesos següents van estar marcats pels esforços infructuosos del Partit Saenuri per a recuperar la unitat i la credibilitat del seu Govern, amb l’aprovació d’una estricta llei de corrupció i l’ascens a la presidència del partit de Lee Jung-hyun, proper a Park. Tanmateix, el veto presidencial per a evitar la destitució del nou ministre d’Agricultura, Kim Jae-soo, acusat de corrupció, i l’espiral de polèmiques que envoltaven Park tornarien a crispar l’escena política. La presidenta fins i tot va rebre un avís de Lee Jung-hyun, que li va demanar que abandonés el partit. El Parlament va acabar destituint Park al desembre, a través d’una moció de censura. Pendent d’un pronunciament definitiu del Tribunal Constitucional, Hwang Kyo-ahn va assumir les funcions presidencials per un període màxim de sis mesos.
En un altre ordre de coses, la realització de dues proves nuclears, al gener i al setembre, per Corea del Nord van esvair qualsevol possibilitat de negociació amb el règim de Pyongyang. El Govern de Park, al febrer, va tancar el complex industrial compartit de Kaesong i, al març, Corea del Sud va emprendre les maniobres militars més importants conjuntes amb els Estats Units, amb 300.000 soldats sud-coreans i 15.000 de nord-americans. Al setembre, el ministre de Defensa, Han Min-koo, va insinuar obertament en seu parlamentària que ja existia un pla i una unitat especial per a assassinar el líder del règim nord-coreà, Kim Jong-un. Finalment, al novembre, el Govern sud-coreà va confirmar la seva voluntat d’adquirir un sistema antimíssils de tecnologia nord-americana. La notícia va ser rebuda amb indignació pel president xinès, Xi Jinping, que, al setembre, en el marc de la cimera del G-20 a Hangzhou, va instar Park a tornar a reprendre les negociacions. D’altra banda, el Govern japonès es va mostrar cada cop més incòmode amb els escàndols que afectaven l’executiu de Park i va mantenir en suspens la cimera trilateral amb la Xina, prevista al desembre, per a afrontar la qüestió de les "dones de confort". Amb l’evident pèrdua d’influència a la regió, Park va mostrar-se disposada a col·laborar estretament amb la nova administració nord-americana de Donald Trump. Mentrestant, es va perfilar la figura de l’actual secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, com a nou líder del Partit Saenuri, quan acabi el seu mandat.
En l’àmbit econòmic, el Govern va donar a conèixer un conjunt de mesures d’estímul fiscal de 8,9 milions de dòlars per a ser implementat en el quart trimestre i assolir el seu objectiu de creixement del 2,8% del PIB. L’economia es va veure marcada per les vagues a les principals fàbriques d’automòbils i pèrdues milionàries a la borsa amb la crisi del defectuós model de mòbil Galaxy S7, de Samsung, empresa que suposa el 18% del volum de negoci del parquet sud-coreà.