Costa d’Ivori 2009

El president Laurent Gbagbo i el primer ministre, Guillaume Soro, van decidir ajornar les eleccions generals, previstes per al 29 de novembre, perquè no s'havia enllestit el registre dels votants. La consulta, fixada en els acords de pau, permetrà restablir l'ordre constitucional, trencat amb la revolta del 2002 que va provocar la divisió del país. La decisió va ser criticada pel Govern francès, que manté un dispositiu militar al país. En un pas més cap a la pacificació, els combatents de les Forces Noves (FN), dirigides per Soro, es van desmobilitzar per integrar-se a l'exèrcit i van deixar el control de les ciutats del nord que havien ocupat des del 2002 a les autoritats del Govern central. Eliminades les restriccions al pas del sud cap al nord, els candidats van moure's lliurement pel país per fer campanya. Els tres principals candidats són el president Gbagbo, del Front Popular Ivorià (FPI); l'expresident Henri Konan Bédié, del Partit Democràtic de Costa d'Ivori (PDCI); i l'exprimer ministre Alassane Ouattara, de l'Agrupació dels Republicans. Les enquestes van donar com a guanyador Gbagbo, en una segona volta contra Bédié. Soro, encarregat pels acords de pau de preparar les eleccions, no s'hi pot presentar. L'economia va mantenir el seu creixement gràcies al dinamisme de la construcció i les exportacions de cacau i cafè. Costa d'Ivori és el primer productor mundial de cacau.