El president de Costa d’Ivori, Laurent Gbagbo, en no reconèixer la seva derrota electoral, va agreujar la crisi política que viu el país des del 2002. En la segona volta de les eleccions, celebrades el 28 de novembre, el candidat opositor Alassane Ouattara va obtenir el 54,1% dels vots, segons la Comissió Electoral Independent (CEI) i Gbagbo va aconseguir el 45,9%. El resultat no va ser acceptat per Gbagbo, que va demanar un veredicte al Consell Constitucional, presidit pel seu amic Paul Yao N’Dré. El Consell, sotmès a les pressions presidencials, va declarar vencedor Gbagbo, amb el 51% dels vots, tot i que tan sols té competències per a dictaminar si les eleccions s’han de repetir. A Abidjan, els seguidors de Gbagbo van atacar els seguidors d’Ouattara, i van causar la mort de 173 persones segons les Nacions Unides. Malgrat les amenaces de la Comunitat Econòmica d’Estats de l’Àfrica Occidental (CEDEAO), dels Estats Units i de França, Gbagbo no va cedir: va formar Govern i va radicalitzar el seu discurs nacionalista. Tanmateix, una vegada fracassada la mediació africana —de la Unió Africana (UA), Sud-àfrica, i la mateixa CEDEAO—, les organitzacions internacionals van prendre mesures per aïllar el president derrotat. En primer lloc, les Nacions Unides van acceptar com a representant del país el delegat d’Ouattara. En segon lloc, el Banc Central dels Estats de l’Àfrica de l’Oest (BCEAO) va impedir que el Govern de Gbagbo disposés dels diners dipositats a l’entitat. Amb aquesta mesura, es va intentar escanyar econòmicament el règim, perquè així no pogués pagar els soldats, els quals li donaven suport.