La detenció de l’expresident Laurent Gbagbo, l’11 d’abril a Abidjan, i el seu trasllat, el 30 de novembre, a la Haia (Països Baixos), per comparèixer davant el Tribunal Penal Internacional (TPI) van capitalitzar la vida política de la Costa d’Ivori. Gbagbo, que es va negar a reconèixer la victòria d’Alassane Ouattara en les eleccions celebrades el 28 de novembre de 2010, va ser detingut per les forces lleials a Ouattara, auxiliades per les tropes franceses i per la Missió de les Nacions Unides a Costa d’Ivori (ONUCI). El TPI acusa Gbagbo de quatre càrrecs de crims contra la humanitat per les accions perpetrades pels seus milicians des de l’octubre del 2010 fins a l’abril del 2011, que van causar la mort de 3.000 persones i la detenció de manera arbitrària de 520. És el primer expresident a comparèixer davant el TPI.
Sense la participació del partit de Gbagbo, el Front Popular Ivorià (FPI), la formació d’Ouattara, l’Agrupament dels Republicans, va obtenir una còmoda victòria en les eleccions legislatives, celebrades l’11 de desembre. L’Agrupament dels Republicans va aconseguir 127 dels 254 escons del Parlament. Malgrat la detenció de Gbagbo, la inseguretat va romandre com el principal obstacle per a la reactivació econòmica. L’organització International Crisis Group (ICG) va destacar en un informe el comportament mafiós d’algunes unitats de l’Exèrcit i de les milícies del partit d’Ouattara. Això no obstant, el president va tenir el suport incondicional del seu protector, el Govern francès, i de bona part de la comunitat internacional, que en el seu moment va condemnar el règim de Gbagbo.