L’any va començar amb la mort de més de 60 persones en una allau humana dins l’estadi Félix Houphouët – Boigny d’Abidjan durant la celebració del Cap d’Any. Les diferències entre les dues formacions de la coalició al poder, l’Agrupació dels Republicans (RDR), del president Alassane Ouattara, i el Partit Democràtic de Costa d’Ivori (PDCI), de l’expresident Henri Konan Bédié, van amenaçar l’estabilitat del Govern. Un sector del PDCI va discutir el protagonisme polític de l’RDR, que va sortir enfortit en les eleccions locals de l’abril, comicis que van ser boicotejats per l’oposició del Front Popular Ivorià (FPI). Tanmateix, l’FPI està afeblit perquè el seu líder, l’expresident Laurent Gbagbo, es troba pres als Països Baixos, acusat pel Tribunal Penal Internacional (TPI) de quatre crims contra la humanitat, i la seva dona, Simone Gbagbo, també està empresonada per crims contra la humanitat, però a Costa d’Ivori. El Govern es va negar a lliurar-la al TPI perquè vol que sigui jutjada per tribunals ivorians; en canvi, va alliberar el fill, Michel Gbagbo, i tretze dirigents més de l’FPI. En el procés de reconciliació, un dels objectius d’Ouattara, la Comissió Diàleg, Veritat i Reconciliació, dirigida per l’exprimer ministre Charles Konan Banny, va avançar en els seus treballs per buscar les causes dels conflictes que ha viscut el país els darrers vint anys i per identificar les víctimes.
El president va obtenir del Parlament poders extraordinaris per a dictar la política econòmica. Dos anys després dels disturbis de les presidencials, el país recupera el seu dinamisme econòmic, i se situa com la segona potència regional, darrere de Nigèria. L’elevat creixement, que va superar el 9%, és indicatiu de la confiança dels inversors, atrets pels serveis i les infraestructures, i del restabliment de la producció agrícola (cacau, pinya, plàtans).