El president Alassane Ouattara, reelegit per a un segon mandat el 2015, va superar amb èxit dues consultes importants: el referèndum constitucional, al novembre, i les eleccions legislatives, al desembre. En el referèndum per a la Constitució, boicotejat pel principal partit opositor, el Front Popular Ivorià (FPI), de Pascal Affi N’Guessan, el triomf del "sí" va ser aclaparador: el 93% dels vots. La Constitució, que dóna pas a la Tercera República, estableix la creació del càrrec de vicepresident de la República, elegit per sufragi universal, i la formació d’un Senat, del qual un terç dels membres seran designats pel president. També institucionalitza la Cambra dels Reis i els Caps Tradicionals, de caràcter consultiu.
En les legislatives, la coalició Agrupació dels Houphouëtistes per la Democràcia i la Pau (RHDP) va obtenir la majoria absoluta, amb 167 diputats dels 255 en joc. Integren la coalició guanyadora l’Agrupació dels Republicans, la formació d’Ouattara, i el Partit Democràtic de Costa d’Ivori (PDCI), de l’expresident Henri Konan Bédié. La coalició, de conveniència, ja que Ouattara i Bédié havien estat rivals en el passat, pren el nom del pare de la independència, Félix Houphouët-Boigny, president des del 1960 fins al 1993, any que va morir. La participació va ser baixa, de tan sols el 34%. Els candidats independents van aconseguir 75 escons. El Front Popular Ivorià (FPI) va fracassar, en quedar amb solament 3 parlamentaris. L’FPI és el partit de l’expresident Laurent Gbagbo, jutjat pel Tribunal Penal Internacional (TPI), a la Haia, per quatre casos de crims contra la humanitat. El judici, en el qual també es va acusar el seu ministre d’Esports, Charles Blé Goudé, podria durar anys. La dona de Gbagbo, Simone Gbagbo, va ser jutjada a Costa d’Ivori, acusada d’organitzar els atacs de les milícies contra els seguidors d’Ouattara.
Deixada enrere la crisi política, el país va mantenir un elevat creixement, del 8% anual, en part degut a la bona marxa de l’agricultura i l’obra pública.