Les tensions entre el cap d’estat, Alassane Ouattara, i el president de l’Assemblea Nacional, Guillaume Soro, i les protestes dels militars i excombatents van marcar l’agenda política del país. Soro, que no amaga les seves aspiracions de presentar-se a les presidencials del 2020, es va distanciar d’Ouattara, fins al punt d’absentar-se durant dos mesos de la Costa d’Ivori i no participar en el Congrés de l’Agrupació dels Republicans, el partit del president. Les diferències van ser negades per tots dos, però diversos politòlegs ivorians van destacar la detenció del cap de protocol de Soro, Souleymane Karamaté Koné, acusat de complot en trobar-li un amagatall d’armes; i la destitució d’alts càrrecs pròxims al president de l’Assemblea Nacional, entre ells Méité Sindou, secretari nacional de Governança. Els militars van desafiar Ouattara, en protagonitzar motins en els quals reclamaven un augment de sou. Aquestes protestes van alarmar la població, especialment a Yamoussoukro, la capital; Bouaké, la principal ciutat del nord, i Abidjan, la capital econòmica. Els desmobilitzats de la guerra també van sortir als carrers de Bouaké i van bloquejar durant alguns dies l’accés a la ciutat.
En el judici contra l’expresident, Laurent Gbagbo, acusat de quatre casos de crims contra la humanitat, que se celebra a la Haia (Països Baixos) des del gener del 2016, els magistrats li van negar per onzena vegada la llibertat condicional. En canvi, la seva dona, Simone Gbagbo, va ser exculpada al març per un tribunal d’Abidjan. Simone està reclamada pel TPI des de fa cinc anys, però la petició no ha estat executada per les autoritats ivorianes. Després d’enviar a la Haia Laurent Gbagbo i el ministre Charles Bié Goudé, el president Ouattara ja va advertir que cap més polític acabaria davant els jutges del TPI.