Costa d’Ivori: polèmica reelecció d’Ouattara

Alassane Ouattara durant el missatge a la nació del 9 de novembre de 2020, després de la confirmació dels resultats definitius de les eleccions presidencials del 31 d’octubre.

© Présidence de la République de Côte d’Ivoire

En unes eleccions marcades per les protestes i el boicot de les principals forces opositores, Alassane Ouattara va ser reelegit per un tercer mandat presidencial. En la consulta, celebrada el 31 d’octubre de 2020, Ouattara va obtenir el 94,2% dels vots, segons la Comissió Electoral Independent. Un candidat de segona fila, dissident del Partit Democràtic de Costa d’Ivori (PDCI), Kouadio Konan Bertin, va aconseguir l’1,99% dels vots. L’abstenció va arribar al 46% del cens electoral.

Ouattara havia decidit presentar-se a la reelecció a l’agost, després de la mort sobtada del seu successor, el primer ministre Amadou Gon Coulibaly. Una decisió rebutjada pels dirigents opositors, l’expresident Henri Konan Bédié (PDCI) i l’ex-primer ministre Pascal Affi N’Guessan (Front Popular Ivorià, FPI), que argumentaven que la Constitució limita a dos els mandats presidencials. Això no obstant, el Consell Constitucional va donar la raó a Ouattara en interpretar que el comptador de períodes presidencials comença amb la Constitució del 2016.

Els disturbis durant la consulta, que van deixar uns trenta morts, i el rebuig a reconèixer el resultat per part de l’oposició van fer témer una repetició dels enfrontaments de fa deu anys, en les eleccions del 2010, quan el president Laurent Ggagbo es va negar a admetre la seva derrota davant Ouattara. En aquella ocasió, van morir unes 3.000 persones, i el país es va fracturar políticament.

En un gest cap als opositors, Ouattara es va reunir amb Konan Bédié —president entre 1993 i 1999—, va encarregar al primer ministre, Hamed Bakayoko, que encetés un “diàleg nacional”, i va crear el Ministeri de Reconciliació Nacional, que haurà de reforçar la cohesió nacional. Al capdavant del ministeri va nomenar el candidat perdedor a la consulta, Kouadio Konan Bertin. Malgrat la trobada amb Ouattara, Bédié va reiterar el seu rebuig a la reelecció presidencial i va demanar l’alliberament dels presos polítics. La inestabilitat política provocada per les eleccions no va afectar l'economia del país que segueix mostrant signes de solidesa des del 2012, una vegada consolidat Ouattara en el poder després de la captura i trasllat al Tribunal Penal Internacional (TPI), a la Haia, de Ggagbo. Tot i la pandèmia, l’economia va créixer l’1,8% l’any 2020, i el Banc Mundial va preveure un creixement del 5% per a l’any 2021.

Costa d’Ivori és el principal productor mundial de cacau, amb 2,2 milions de tones anuals, que aporten el 15% del PIB. Produeix també anacards, bananes i pinya. El sector agrari, modernitzat en els darrers anys, el turisme, els serveis i la construcció d’infraestructures, amb Abidjan com a pol financer, contribueixen en bona part al dinamisme econòmic. Tanmateix, la corrupció continua sent endèmica, un fet que situa el país en els darrers llocs de l’índex de transparència internacional (165 de 189).

Actor polític de primer ordre durant anys, tant en l’oposició com en la presidència (2000-11), Ggagbo, que va ser absolt pel TPI el gener del 2019 de crims contra la humanitat, va mantenir un perfil baix a Brussel·les, en espera de retornar al país.