Per afrontar els efectes negatius de la crisi internacional, el president Arias va endegar al començament d'any un programa de reactivació econòmica que estimulava la despesa en obres públiques, incentivava les petites i mitjanes empreses i oferia un ventall de mesures de protecció social. Els partits de l'oposició i dels sindicats van criticar aquest programa des de perspectives i sentits ben diferents; mentre que els primers el van considerar excessiu i perillós a causa de l'augment del deute, els segons van posar l'accent en les previsions, insuficients per a la despesa social. Malgrat aquests pal·liatius, les estimacions van indicar una caiguda de l'1,5% del PIB, que contrasta amb la mitjana anual de creixement del 4% durant tota la dècada anterior. Pel que fa a la política exterior, Costa Rica va seguir amb la pauta de diversificació de relacions i a la vegada es va decantar per reforçar les relacions amb la Xina, iniciant les negociacions d'un acord de lliure comerç. Paral·lelament, el president Arias va ser protagonista al llarg de l'any pel seu esforç de mediació entre les parts confrontades en el conflicte d'Hondures.