El creixement econòmic es va mantenir un any més de manera sostinguda i l'augment del PIB es va situar al voltant del 3%. Amb tot, el principal component d'aquest creixement va ser el consum intern, amb aportacions similars de consum privat i públic, mentre que el sector exterior va tenir uns resultats més discrets. En aquest sentit, la marxa del país de l'empresa de fabricació de microprocessadors informàtics Intel va significar una reducció de les exportacions, i els increments en vendes de productes agropecuaris i d'aliments no van ser suficients per a contrarestar la tendència. Per això, el president, Luis Guillermo Solís, va fer una gira pels Estats Units, amb la intenció d'atreure noves inversions d'empreses multinacionals que traslladen alguns serveis a l'exterior. Altres conseqüències de l'augment del PIB lligat al consum interior van ser l'escalada de la inflació, que va superar amb escreix les previsions anuals, d'un límit del 5%, i menys recaptació fiscal a causa d'una vinculació més alta dels ingressos públics amb el comerç exterior. Per aquest motiu, el Govern va aplicar retallades laborals per a rebaixar els salaris i altres mesures per a disminuir el dèficit públic, com ara la reducció de les pensions més elevades, que van tenir una resposta social amb grans mobilitzacions de protesta. En l'àmbit polític, amb una oposició majoritària a l'Assemblea Legislativa, el Govern va tenir dificultats per a trobar suports per a algunes propostes --com per exemple la fecundació assistida o les unions d'homosexuals-- i les va haver d'aparcar, però, en canvi, sí que en va aconseguir d'altres d'importants, com l'aprovació definitiva d'una reforma constitucional amb la qual, a partir d'ara, Costa Rica es reconeix com un Estat multiètnic i pluricultural.