En el balanç dels dos primers anys de mandat del president del país, Luis Guillermo Solís, es van manifestar les dues posicions ben diferenciades entre Govern i oposició sobre com cal fer front a l’augment del dèficit públic. El president va defensar la necessitat d’introduir reformes fiscals per a permetre incrementar la recaptació, ja que considerava que les retallades en la despesa pública havien arribat a un límit que podien fer perillar l’estabilitat social. D’altra banda, els grups opositors van acusar el Govern de manca de control en la despesa i van proposar una retallada en determinats capítols. Mentrestant, l’evolució de l’economia es va mantenir estable i en un bon rumb, amb una taxa de creixement del PIB propera al 4%, catapultada principalment pel consum intern i per l’augment de les inversions. També es va anar estabilitzant el sector manufacturer, que encara es va ressentir de la marxa de l’empresa de fabricació de microprocessadors informàtics Intel, i va millorar la producció agrària.
La crisi migratòria de cubans en trànsit de Panamà cap als Estats Units va afectar Costa Rica arran del tancament de les fronteres de Nicaragua. En pocs mesos prop de 8.000 cubans van quedar estancats a Costa Rica i aleshores el Govern va decidir tancar la frontera sud i traslladar així el problema a Panamà. Gràcies a la col·laboració d’altres països veïns, especialment El Salvador i Mèxic, es va aconseguir reordenar la situació atorgant visats de caràcter humanitari i vols cap als EUA als cubans atrapats en les diferents fronteres. En l’àmbit exterior va destacar la visita del president Solís al Vaticà, amb l’ànim de llimar les tensions que s’havien produït arran de l’aprovació l’any anterior d’una llei que despenalitzava parcialment l’avortament.