La disputa amb Eslovènia pels drets marítims de la badia de Piran va ser un entrebanc en les negociacions de Croàcia per entrar a la UE
© Promet T&T
L'entrada de Croàcia a la Unió Europea, un dels principals reptes del Govern croat sorgit de les eleccions del 2008, va rebre a principis d'any un cop moral del Govern eslovè, que va amenaçar de bloquejar aquest ingrés si continuaven els problemes de definició fronterera que enfronten ambdós països. La disputa gira entorn dels drets marítims de la badia de Piran, un espai de l'Adriàtica compartit per Croàcia, Itàlia i Eslovènia, país que reclama que es modifiquin els límits territorials croats per garantir el seu accés a mar oberta. La falta d'avenços en aquest tema va bloquejar la ronda de negociacions per a l'adhesió que estaven previstes per al mes de juny. En contraposició, Croàcia va incorporar-se com a membre de l'OTAN al principi del mes d'abril.
Més sorprenent va ser la decisió d'Ivo Sanader, primer ministre des del 2008, de dimitir i retirar-se de la vida política. L'anunci de Sanader va obligar el Parlament a designar la seva segona, Jadranka Kosor, nova primera ministra croata.
La dimissió de Sanader en la seva segona legislatura no ha estat aclarida. Segons l'exprimer ministre, són necessaris nous esforços que continuïn la seva gestió, que ha col·locat Croàcia en l'escenari internacional, com a membre no permanent del Consell de Seguretat, nou membre de l'OTAN i soci avançat en les negociacions per a accedir a la UE. Algunes veus justifiquen la dimissió pel cansament del líder croat davant d'una Unió Europea poc receptiva als esforços del país per resoldre els seus problemes amb Eslovènia, mentre que altres veus assenyalen com a detonant les dificultats per a satisfer les exigències del Tribunal Internacional de la Haia sobre les accions de l'exèrcit croat contra les tropes sèrbies a Krajina el 1995. La retirada de Sanader va obligar Kosor a enfrontar-se a la pitjor crisi econòmica dels darrers anys, amb un PIB que es preveu que caigui un 5% i que pot obligar a retallar la despesa pública.
Al mes d'octubre, la Unió Europea va reprendre les converses per a l'adhesió amb el Govern croat. Eslovènia va aixecar el seu veto amb la condició que la disputa fronterera sigui resolta per un arbitratge liderat per la UE. Malgrat que la delegació croata treballa amb la idea d'incorporar-se a la UE el 2012, els negociadors de la UE seguien expressant la seva preocupació per la manca de compromís i incapacitat del Govern croat a l'hora de lluitar contra el crim i la corrupció.
En el marc de la persecució dels crims de guerra, al maig un tribunal de Zagreb va condemnar Branimir Glavas a deu anys de presó, acusat de crims de guerra. Glavas, membre de la cambra legislativa croata, es convertia així en el primer polític acusat de crims contra els serbis en temps de guerra. Reelegit el 2007 com a diputat pel partit dretà Assemblea Democràtica Croata d'Eslavònia i Baranja (HDSSB), Glavas va volar a Bòsnia i Hercegovina després de la sentència. Per altra banda, el Tribunal Internacional de Justícia de les Nacions Unides va acceptar tramitar la denúncia que el Govern croat ha presentat contra Sèrbia per genocidi i neteja ètnica durant la guerra de Bòsnia (1991-95).